Entrevista a Monika González, regidora de l’Ajuntament del Masnou

Entrevista a Monika González Huerva, Regidora d’Igualtat, de Solidaritat i Drets Civils i d’Accessibilitat i Diversitat Funcional de l’Ajuntament del Masnou

Quins serveis ofereix la regidoria?

Actualment a la regidoria d’Igualtat del Masnou oferim els serveis SAI (Servei d’Atenció Integral) a persones LGTBI+, i conjuntament amb el departament d’Acció Social i Joventut tenim el servei SIAD (Servei d’Informació i Atenció a la Dona). Aquest mateix any s’ha fet una ampliació del servei amb un punt d’informació SIAD JOVE a l’Espai Jove de Ca n’Humet que està operatiu el primer i tercer dijous de cada mes. També oferim servei d’acollida infantil de 3 a 12 anys en moltes de les nostres activitats.

L’equitat és un altre del grans reptes. Què es pot fer per fomentar-la?

L’equitat és l’essència de la convivència, de la cohesió d’una societat. Si volem arribar a assolir la igualtat d’oportunitats per a tothom, hem d’incloure aquesta premissa en tots els projectes: una bona gestió d’impostos que serveixi per a qui més ho necessiti, aplicar tarifes públiques en funció de la renda familiar, dissenyar amb justícia serveis a la ciutadania que cobreixin les necessitats bàsiques. La igualtat no s’entén sense l’equitat.

Les dones continuen assumint un rol predominant pel que fa a tasques familiars i de cura. Com es pot canviar?

Les cures a la societat sempre han estat associades al rol femení. Si ets dona, has de cuidar: família, fills, casa, pares… És una motxilla que ve de naixement. Vivim en una cultura que encara no ha fet l’esforç de veure la gran responsabilitat que suposa tenir cura dels altres i que totes i tots tenen els mateixos drets i deures. També és deure dels homes cuidar, atendre la família, atendre fills i pares si s’escau. Però el repartiment dels rols home/dona excloïa aquesta reflexió. Per tant, decididament la societat i les administracions ens ho hem de creure: cuidar és deure de totes les persones; les administracions també tenen el deure de cuidar la ciutadania, d’oferir un espai d’atenció per a les cures, d’assumir part de la seva responsabilitat, sobretot pel que fa als infants. D’això, se’n diu corresponsabilitat.

Com es redueixen les distàncies en la bretxa salarial, un greuge històric?

La bretxa salarial se situa entre el 23 i 24 %, si no ha crescut en el darrer any, un greuge que pateixen les dones quan fan la mateixa feina que els homes. Això és simplificar la situació.Avui dia encara es veuen situacions de discriminació per raó de sexe en el món laboral: treballant en una mateixa àrea i responsabilitat, encara hi ha moltes empreses que premien la feina de l’home i no la de la dona, amb arguments com ara que l’home té més temps i hi dedica més hores.

Error. Encara he hagut d’escoltar una amiga dient que l’havien rebutjada al final d’un procés selectiu en el món de la banca perquè era… mare de quatre fills. Sí, sense embuts

Aquesta actitud, que espero que cada cop es vegi menys, s’ha de regularitzar amb els plans d’igualtat empresarials que vetllaran perquè situacions així no es perpetuïn i es vagi creant consciència de la igualtat entre homes i dones. Això ha d’anar acompanyat d’un canvi de paradigma: cal potenciar la corresponsabilitat de les cures en l’àmbit familiar i cal l’ajuda de les administracions per cobrir aquest temps de cures, per igualar les oportunitats per a totes les dones.