Entrevista a Jordi Domènech, mestre de construcció tradicional

Jordi Domènech, mestre de construcció tradicional.

“No he trobat ningú a qui no li agradi la volta catalana, decora i augmenta el valor de l’habitatge“

Jordi Domènech Brunet (El Masnou, 1956) és mestre de construcció tradicional. Va començar a treballar als 16 anys com a peó de paleta amb el seu pare i aviat va exercir per compte propi. Amb 25 anys va construir el seu primer edifici d’habitatges. El 1983 li van encarregar la construcció de l’església-temple Maricel, al Masnou. Des d’aleshores no ha parat de formar-se i de treballar, fins i tot a l’estranger. S’ha especialitzat en la construcció de volta catalana, tècnica molt utilitzada pel modernisme català i que ell reivindica.

En què consisteix la volta catalana?
La denominació de volta catalana ens la van donar des de l’estranger i també des d’altres comunitats, ja que en deien «la bóveda que hacen los catalanes», però el nom original és volta de mode pla, perquè els maons es col·loquen plans i no de cantell o a sardinell. Aquesta característica és la que defineix la volta catalana. Els maons es col·loquen plans deixant vista la cara o part més ampla. La definició que en feia Gaudí és la més explicita de les que jo he vist, i diu: «La volta de mode pla és l’element més preciós de la nostra construcció: permet executar amb simplicitat i rapidesa les formes més complexes, no exigeix encofrats i té una gran resistència en relació amb la seva lleugeresa i la simplicitat dels seus components.»

On es troben els orígens de la volta catalana? I qui la va potenciar?
No se sap del cert, però es creu que ve dels romans perquè ells feien quelcom similar, ja que posaven els maons plans sobre l’encofrat de fusta i això ajudava a sostenir el pes que després hi afegien amb el famós formigó. Per tot el Mediterrani i també a Extremadura es poden trobar exemples d’aquesta tècnica, tot i que cadascú li dona el nom que li és més proper. Un moment àlgid per a la volta va ser el modernisme, quan tots els arquitectes de l’època la van utilitzar.

Té el seu espai en l’arquitectura actual?
Aquest és el gran què de la tècnica de la volta catalana, es fa amb materials molt bàsics, rajoles i morter, per la qual cosa s’empra en moments de crisi econòmica o en països de l’Àfrica, on hi ha mancança de recursos. Però arquitectes minimalistes com ara Le Corbusier, entre d’altres, la incorporen a la seves obres per la simplicitat de les formes. En la construcció actual podríem definir-la com de simplicitat ostentosa, perquè dona a la casa que la conté un plus d’exclusivitat.

“Volem demanar a la UNESCO la declaració de la volta catalana com a Patrimoni de la Humanitat”

Com li neix la vocació per la construcció?
El que tenia vocació va ser el meu pare, ell va començar a treballar el 1932, moment en què l’ofici tenia un prestigi reconegut. Els meus inicis no són vocacionals, ja que vaig començar el 1972 i en aquella època l’ofici estava del tot desprestigiat socialment; però el treball manual m’agradava i al costat del pare el vaig anar aprenent. Ell deia que fer una volta era com obtenir el títol de paleta.

“He treballat d’assessor tècnic a la Sagrada Família, on la connexió amb Gaudí és espiritual i palpable”

Com s’harmonitzen el disseny i la utilitat pràctica en un edifici o habitatge?
Amb la volta catalana això és mot senzill. La utilitat pràctica és molt evident: escales i sostres i la seva bellesa. No he trobat ningú a qui no li agradi, decora i augmenta el valor de l’habitatge.

Quin és el repte professional que l’ha motivat més en la seva carrera?
El darrer, sempre és el darrer. He estat molt afortunat i valent, sempre busco el més difícil: he fet voltes en forma d’ones combinant una part còncava i una de convexa; voltes al Japó, una de 16 metres de llum; una façana de pedra a la Rambla de Barcelona, a la qual tinc especial estima tot i no ser una volta, perquè tota la vida he admirat les façanes monumentals de la ciutat… He treballat d’assessor tècnic a la Sagrada Família, on la connexió amb Gaudí és espiritual i palpable. També he treballat a Eivissa, on he creat les escales més belles i difícils que he fet mai.

Quines activitats de formació fa i a qui s’adrecen?
Faig tres o quatre cursos o tallers teòrics i pràctics a l’any, així com conferències arreu. Van adreçats a paletes que vulguin aprendre la tècnica i també hi venen arquitectes que amplien els seus coneixements sobre les voltes, per implantar-les en els seus projectes.

En termes generals, la construcció que es fa ara té prou garanties de seguretat?
No entenc molt bé la pregunta, però si es refereix a la seguretat dels treballadors, és obvi que mai no s’ha treballat amb la seguretat d’ara, tot i que costa d’implantar. Si el constructor ho veu com una despesa, malament: ho ha de veure com una inversió.

L’habitatge cada cop és més car, quines solucions es podrien desenvolupar per fer-lo més assequible a tothom?
Jo faig voltes i no miracles. Si els experts no ho aconsegueixen, jo no goso dir com ho han de fer, però la veritat és que ara per ara el dret universal a l’habitatge és una utopia.

Quins són els seus projectes de futur?
Per a mi és molt important centrar-me en el present. De moment no penso jubilar-me, si puc anar difonent el que sé ja em dono per pagat. També, però, volem demanar a la UNESCO la declaració de la volta catalana com a Patrimoni de la Humanitat. I en aquest moment estic entregant pressupostos per a un projecte molt engrescador; però, com diuen els catalans, no es pot dir blat fins que és al sac i ben lligat.

Més informació a: http://www.jordidomenech.cat

Entrevista: Albert Calls