Publicat el 06/07/2022

Entrevista a Arnau Martínez López jugador del Girona FC.

 

Què suposa l’experiència de pujar a Primera Divisió?

La veritat és que em suposa molta alegria i l’experiència és molt bona, sobretot el que he viscut aquest any amb l’ascens. I amb moltes ganes d’afrontar aquest repte i intentar mantenir la categoria.

Quins reptes esportius es planteja de cara al futur?

Jugar el màxim de minuts possibles a Primera Divisió, jo crec que aquest és el repte més immediat que tinc. I de futur, jugar tot el que siguin competicions europees. I estar jugant en el millor equip del món.

Com va començar a jugar a futbol?

Vaig començar jugant a futbol sala al Premià de Mar quan tenia 3 o 4 anys. Hi vaig estar un any, i després ja vaig veure el futbol amb gespa i m’hi vaig passar.

Quin camí va seguir per formar-se?

Com he dit, per formar-me vaig començar a Premià en el futbol sala, després vaig passar a l’equip de gespa del mateix poble i d’allà vaig anar a l’escola del Barça, on em van agafar un any sense pagar ni res perquè encara no tenia l’edat per entrar al Prebenjamí. I va passar un any i d’allà sí que vaig entrar pròpiament al Barça i m’hi vaig estar set anys més en categories de futbol formatiu. Després vaig estar dos anys a l’Hospitalet, i ara ja porto quatre anys al Girona.

Foto Arnau Martínez López

Foto Arnau Martínez López

Dels seus inicis al futbol base, què en destacaria?

Els meus inicis al futbol base jo crec que han sigut bons, i més en un lloc com el Barça, que és un dels millors clubs formatius que hi ha. Destacaria, sobretot, que he après moltes coses, especialment al Barça: a jugar ràpid, a fer un o dos tocs, a mirar abans de rebre… I després també a l’Hospitalet, que és diferent, un altre estil de joc. I per això he après tots els estils.

Què recomanaria a les persones que vulguin dedicar-se de manera professional al futbol?

Jo els recomanaria que primer creguin en ells mateixos, en la seva persona, i que es cuidin; en especial el cos, és el més important i se n’ha de tenir cura. Però sobretot això, que creguin en ells i que, si consideren que ho poden fer, no es donin mai per vençuts. I que tinguin aquesta il·lusió de ser futbolistes.

Com valora el treball esportiu personal que ha fet en el Girona FC aquesta darrera temporada?

La valoració és molt bona, sobretot aquest últim any, que òbviament ha sigut molt bo. Però ja als darrers anys crec que s’està fent molt bon treball esportiu al Girona.

I la relació amb l’equip i l’entrenador?

Les relacions són molt i molt bones, i crec que també amb el mister. Sí que a vegades, a les rodes de premsa, em pot pressionar, i jo crec que és el que ha de fer, perquè òbviament tinc 19 anys i la gent m’ha de pressionar quan fallo. M’agrada que m’ho diguin, m’agrada que em pressionin perquè així puc saber en què puc millorar. I amb l’equip és espectacular: s’ha vist en aquests últims partits que estem molt units, i la relació ha sigut molt bona i fonamental per creure en tots nosaltres.

Quins són els seus referents esportius?

Els meus referents esportius… Bé, en tinc un per sobre dels altres, que és Javier Mascherano, per la seva polivalència, que fa que pugui jugar en moltes posicions, com jo ara mateix, però sobretot com a persona. Jo crec que és el meu gran referent, sempre ho ha sigut des de petit; ja quan jugava al Barça era el meu ídol per com és, per la persona que és, i també per com juga i com mana dins el camp i per la seva polivalència.

Com ha estat el suport de l’afició en aquesta darrera etapa que ha comportat l’ascens?

L’afició s’ha portat molt i molt bé amb nosaltres en aquests últims partits. Crec que ha sigut la clau del nostre ascens també, perquè és gràcies a ells. Perquè nosaltres som els que juguem i tot el que vulgueu, sí, però la pressió que hi ha a Montilivi ha sigut espectacular i ens ha ajudat, ens ha donat aquest plus per aconseguir l’ascens.

 

Entrevista: Albert Calls.

Fotografies: Cedides.

Deixa un comentari