Publicat el 21/07/2022

Entrevista a Aleix Martínez, coreògraf i ballarí.

 

Aleix Martínez (Barcelona, 1992) és un ballarí i coreògraf vinculat a Premià de Dalt que actualment treballa amb l’Hamburgo Ballet. Va començar a practicar la dansa als 5 anys a l’escola David Campos, des d’on més tard va passar a col·laborar en les produccions de la Companyia de ballet de Santa Coloma-David Campos. Als 13 anys va marxar de casa per seguir els seus estudis a l’Studio Colette Armand de Marsella, sota la direcció de Patrick Armand. Ha estat reconegut amb prestigiosos guardons, com el Prix de Lausanne i el Premi Positano Léonide Massine.

 

Com neix la seva vocació per la dansa?

Va ser una resposta molt natural, molt intuïtiva. Des que tinc memòria, la meva manera d’expressar-me ha sigut a través de la creativitat i el moviment. Les pel·lícules animades varen ser la meva primera experiència més propera al mon de l’espectacle, i anys més tard vaig assistir al meu primer espectacle, una vivència que recordo encara molt intensament. La màgia del teatre, les llums, la música, els ballarins, varen ser l’impuls definitiu per endinsar-me en el món de la dansa.

La formació en aquest art és molt dura? Quina dedicació diària demana?

La dansa és una forma d’art físic, en què el cos és l’instrument que utilitzem per expressar-nos. És per aquesta raó que és vital i necessari mantenir, desenvolupar i entrenar el cos, com si d’un atleta professional parléssim. La meva rutina diària consisteix en unes sis hores diàries d’assajos, per desenvolupar un control corporal amb el qual obtenir la llibertat necessària per poder transformar la formació física en artística.

Va debutar com a coreògraf amb Trencadís. Com va ser aquesta experiència?

Ho recordo d’una manera molt especial. Va ser la primera vegada que tenia l’oportunitat de crear a través d’una plataforma professional. Va ser molt intuïtiu i dinàmic tot el procés creatiu.

Per dedicar-se professionalment a la dansa, avui en dia, és imprescindible anar a altres països?

No podria respondre aquesta pregunta, més enllà de la meva experiència personal. Personalment, vaig sentir la necessitat de seguir desenvolupant-me a l’estranger, primer a França i més tard a Alemanya, país en el qual resideixo actualment. És veritat que el suport per part de les institucions estrangeres és molt més favorable quan parlem de països com Alemanya, Dinamarca, França, Suïssa…, però també és cert que cada cop hi ha més possibilitats i plataformes per desenvolupar-se com a professional en l’àmbit estatal.

Entrevista a Aleix Martínez

La dansa té un públic i una programació minoritària al nostre país. Molt selectiva, en tot cas. Què cal fer per aconseguir projectar aquesta disciplina artística cap a un públic més ampli?

Crec que la falta de programació fa que es vegi com un art minoritari. Per aquesta raó crec que és molt necessari apropar la dansa a través de diverses experiències i plataformes, que ajudin a atraure nous públics, perquè la dansa no deixa de ser una forma d’expressió i comunicació molt intuïtiva i directa.

Què recomana als joves que vulguin dedicar-se a la dansa? Quin seria el punt de sortida?

La base i motor és la passió per aquesta forma d’art. És un camí difícil, bastant dur i exigent, però quan és la teva passió es viu des d’una altra perspectiva. La perseverança és per a mi la clau per seguir desenvolupant-me com a ballarí i com a coreògraf.

Quins són els seus referents artístics?

Uf, en tinc moltíssims! És veritat que hi ha certs coreògrafs, artistes, ballarins i companyies que em transmeten un món i llenguatge als quals em sento molt més proper, com per exemple Marcos Morau amb la Veronal, Pina Baush, Lorena Nogal… Però n’hi ha moltíssims i de molt, molt interessants!

En quins projectes treballa actualment?

Ara justament he acabat la temporada a Hamburg i em trobo completament immers en Pols, un nou treball que es va estrenar els dies 14 i 15 de juliol del 2022, dins del Festival Franquesa a Premià de Dalt. Aquest festival és una nova plataforma, impulsada per la Societat Cultural Sant Jaume per potenciar i desenvolupar noves propostes escèniques a través de la cultura popular.

En el seu cas alterna ser ballarí amb coreògraf. En quina de les dues activitats se sent millor?

És difícil decidir… En el moment que em trobo actualment, totes dues les trobo molt enriquidores i necessàries per seguir desenvolupant-me.

Cap a on creu que evoluciona la dansa en el món actual, tan clarament marcat per la digitalització i la cultura global?

Crec que hi ha moltes possibilitats quan treballem creativament amb la tecnologia! És una experiència que m’agradaria poder experimentar conjuntament amb la dansa! Qui sap si en un futur proper es donarà el cas! Ara per ara crec que en el món en què vivim, que cada vegada més funciona a través de plataformes, pantalles i realitats virtuals, és molt necessari seguir experimentant l’espectacle en directe, amb un públic «real» amb el qual compartir!

 

Entrevista: Albert Calls
Fotos: Cedides

Deixa un comentari