Publicat el 21/03/2024

Entrevista a a Txema Magro, abellaire i referent de Can Parcala de la Fundació El Maresme.

 

“Les abelles són un petit rellotge que va de bracet amb les estacions de l’any.”

L’apicultura és una de les vies de treball del CEO del Maresme, el centre especial de treball de la Fundació El Maresme. A la finca de Can Parcala, a Cabrera de Mar, produeixen una mel que no té additius i que està reconeguda per la seva alta qualitat i valor afegit. És mel de mil flors, de manera que, segons l’estació de l’any, la floració i la pròpia climatologia de la comarca, s’hi podran percebre diferents gustos i matisos: farigola, romaní, taronja… Ens ho explica en Txema Magro, abellaire i referent de Can Parcala.

Com van decidir dedicar-se a l’apicultura a Can Parcala?

Va ser de forma accidental. Cap al 2012, en una finca que gestionava la Fundació El Maresme hi havia uns ruscos que estaven abandonats i van contactar amb mi per enretirar-los. No teníem clar si era una feina perillosa per a les persones ateses a la Fundació, però vàrem veure que, més que una amenaça, es tractava d’una oportunitat, d’un tresor! Estàvem buscant fer una activitat agrícola i les abelles són les grans pol·linitzadores dels horts. Així doncs, la proposta va ser deixar-hi els ruscos i cuidar-los. La sorpresa va ser que les persones ateses van començar a interessar-se pel món de les abelles, i vam entendre que es tractava d’una activitat que ajudava a fer créixer l’autoestima, superar les pors i augmentar la confiança.

Quants ruscos i abelles tenen actualment?

Dotze anys després, tenim una línia consolidada amb 180 ruscos actius i un projecte singular. 180 ruscos repartits per la comarca del Maresme. És difícil parlar del nombre d’abelles, perquè varia depenent de les estacions de l’any i de la climatologia. Els nostres 180 ruscos produeixen unes tres tones de mel anualment.

Quantes persones tenen cura del procés de producció?

L’equip d’abellaires de Can Parcala és un clar reflex d’inclusió. El formem onze persones: quatre professionals i set persones amb discapacitat intel·lectual. Tot l’equip som polivalent, ens ocupem tant de tenir cura de les abelles com de la producció i envasat de la mel, i dels tallers de la nostra Aula Apícola. Tothom participa en tot!

Com es veu afectat el món de les abelles a la primavera?

No és només a la primavera: les abelles són un petit rellotge que va de bracet amb les estacions de l’any, reaccionen en funció de la climatologia. Un hivern fred fa que l’abella es quedi quieta, endormiscada; en una primavera plujosa i abundant en flors, les abelles estan molt actives; un estiu molt calorós alenteix tota la natura, i les abelles també; i si la tardor porta pluja, també porta flors i l’abella aprofita per preparar-se per a l’hivern. Diríem que l’energia de l’abella depèn de com sigui d’activa l’estació.

“Les abelles són les estrelles a l’hora de garantir la biodiversitat del nostre ecosistema. La seva pol·linització garanteix la salut dels espais naturals on habiten.”

Quins gustos i aromes prevalen en la mel que es fa a Can Parcala?

La nostra mel és única i irrepetible, de la mateixa manera que les estacions tampoc no són mai iguals. La variació tèrmica i la pluviometria fan que el concentrat de sucres del nèctar de les flors sigui sempre diferent. Dues mels de diferents temporades sempre seran diferents per aquest motiu. La nostra és una mel de mil flors que barreja tota la flora de la comarca. Les grans protagonistes són la farigola, el romaní, les estepes, els ametllers, les ravenisses, la borraina i el cap d’ase. Tota aquesta flora crea una mel clara que nosaltres anomenem de costa.

Com es té cura de les abelles i el seu entorn?

Més que cura, nosaltres parlem d’acompanyament. Som molt respectuosos amb les abelles, no volem viure d’elles, sinó que pretenem divulgar i sensibilitzar sobre la seva importància en el cicle natural. Quan hem de manipular-les, intervenim en la mesura justa, en moments en què el rusc ho necessita; per exemple, en moments d’estrès o de penúria, o sigui, de gana. Les abelles tenen cura del seu entorn i nosaltres els facilitem aquest entorn amb un espai de cinc km a la rodona tan lliure com sigui possible de contaminació, de nitrats, de productes tòxics que ruixin els conreus veïns… Intentem donar-los un entorn tan natural com podem i són elles mateixes les que després tenen cura d’aquest espai.

Can Parcala s’ofereixen tallers d’apicultura als centres educatius amb una important vessant pedagògica, no només sobre la importància d’estimar i cuidar les abelles, sinó també sobre les capacitats i la diferència. En què consisteixen aquests tallers i què els fa únics?

Els tallers de Can Parcala són una cruïlla. Barregen el nostre sector, el tercer sector, amb l’apicultura; per tant, parlem d’uns tallers molt singulars. Utilitzem les abelles com a vehicle per apropar la discapacitat intel·lectual a les escoles. No tenim referència d’altres tallers on les persones amb discapacitat intel·lectual liderin les xerrades i les pràctiques amb les abelles. Aquestes persones són qui acompanyen els i les participants en el coneixement del món de les abelles, aconseguint així que desaparegui la por, la inquietud que l’abella provoca generalment.

Nosaltres destapem aquests prejudicis i posem en relleu la gran feina que les abelles fan en el nostre ecosistema. Els nostres companys i companyes són els qui lideren i donen la confiança necessària per poder relacionar-se amb les abelles, ja sigui agafant un quadre amb dos mil d’aquests insectes o donant-los menjar amb el dit. Bé siguis un infant o un membre del professorat, del cos de bombers o del personal d’una empresa, la seguretat que transmeten els nostres companys i companyes és un dels valors diferencials dels nostres tallers. Ho corroboren més de 2.200 alumnes de més de 50 centres educatius de Catalunya.

De quina manera distribueixen la mel per a la seva comercialització?

Tenim un circuit curt de comercialització, és a dir, tenim tres punts de venda propers, que són: el mateix Can Parcala, a Cabrera de Mar, i, a Mataró, la seu del CEO del Maresme al carrer Galícia i les oficines centrals de la Fundació El Maresme, a la Muralla dels Genovesos. A partir d’aquí, tenim una botiga en línia a la qual es pot accedir des de la pàgina web de la Fundació, www.fundaciomaresme.cat. També treballem amb petits negocis locals, com la cooperativa de Cabrera de Mar i diverses botigues de Mataró. No tenim distribució a grans superfícies. Per sort, la nostra mel es consumeix gairebé tota en la mateixa temporada que es produeix, segurament per la seva gran qualitat.

Com es garanteix que és un producte natural al cent per cent?

És molt difícil d’assegurar la qualitat quan es tracta de productes que venen de fora de Catalunya i de l’Estat espanyol. Estan arribant moltes mels la qualitat de les quals és difícil de conèixer. Nosaltres recomanem sempre anar a la font, a l’origen de la mel, i això vol dir arribar fins a l’apicultor. En el nostre cas, molts clients veuen com som nosaltres, com la traiem i la posem al pot, veuen les nostres abelles i poden tenir la màxima seguretat pel que fa al procés de producció de la nostra mel.

Quina importància té per a les abelles i per a l’entorn que els espais verds estiguin ben cuidats?

La tasca de manteniment de la finca la fem nosaltres mateixos. Pensant sempre en les abelles, mantenim una flora que sigui beneficiosa per a elles. La pol·linització ens assegura la salut dels nostres espais. El cicle de la botànica es desenvolupa gràcies a les abelles i als insectes pol·linitzadors en general. Perquè no és només l’abella: tenim prop de 3.000 insectes pol·linitzadors, tot i que l’abella n’és el més important de tots.

“La nostra mel és única i irrepetible, de la mateixa manera que les estacions tampoc no són mai iguals.”

Quins són els reptes o projectes de Can Parcala en un futur pròxim?

Continuar amb la tasca de divulgació i sensibilització vers el món de la discapacitat intel·lectual i també de l’apicultura. Ens agradaria poder fer un taller de sensibilització i coneixement del nostre ecosistema en general. Volem fer entendre que no només l’abella, sinó qualsevol ésser viu del nostre entorn, tingui la mida que tingui, té la seva importància en l’equilibri de l’entorn natural. Estem pensant en un taller on les persones amb discapacitat puguin ensenyar als infants els petits tresors naturals que s’amaguen al nostre voltant.

Entrevista: Albert Calls

Deixa un comentari