Publicat el 30/03/2011

L’actual crisi econòmica està fent palesa la percepció, sobretot per als sèniors, que la societat actual que tots nosaltres hem ajudat a construir no ens satisfà. Es creia que comprar un habitatge, per poder-lo vendre al cap de pocs anys, pel doble del que s’havia comprat era un fet normal. Aquest disbarat vist per molta gent, però no denunciat, és el principal culpable de l’atur estructural que pateix la construcció, que necessitarà molts anys per ser superat.
Una altra qüestió que també ens porta a fer una seriosa reflexió, és sobre la joventut que nosaltres hem maleducat, en el sentit de no haver-li donat l’educació que necessitava. Hem cregut erròniament, que els hauríem de donar tot el que nosaltres no vàrem poder tenir. Això l’ha convertida en consumista, que fa que com més tinguis més vulguis, sense tenir en compte el valor de l’esforç necessari per obtenir les coses.
Ens hem equivocat, és necessari acceptar-ho, no hem fet les coses bé. Creiem que quan una societat aconsegueix un cert nivell de vida, es pot viure sense preocupacions ni problemes, fins que, de cop, la realitat de la crisi ens fa obrir els ulls per tornar a veure que la vida és sobretot lluita, que només és possible suportar, mitjançant l’esforç necessari per superar tots els problemes vitals que cada dia se’ns plantegen. Per als sèniors, l’altre gran error és creure que la jubilació és temps per descansar i no fer res. Aquest conformisme ens pot portar a ser aparcats com objectes en una residència geriàtrica.

Deixa un comentari