Encanto

Direcció: Jared Bush, Byron Howard, Charise Castro Smith
Durada: 99 min  / Gènere: Animació

Encanto és la nova pel·lícula animada de Disney, codirigida per Byron Howard i Jared Bush –responsables de Zootrópolis (2016)– i també Charise Castro Smith. Després de l’admirable Coco (Adrian Molina i Lee Unkrich, 2016), construïda sobre referents mexicans, la companyia torna a apostar per buscar inspiració en el folklore llatinoamericà, concretament en la vistosa Colòmbia, tot reaprofitant el realisme màgic de Gabriel García Márquez a Cent anys de solitud.

La pel·lícula explica la història de la família Madrigal i com, per un cop de màgia, van passar de no tenir res com a refugiats que eren a posseir una preciosa casa encantada. Cada membre de la família té un superpoder, com si fossin superherois. Així, trobem una germana superforçuda o una altra de molt presumida, que ho embelleix tot de flors amb un simple desig. Però aviat descobrirem que la petita Mirabel no té cap do, ja que durant la cerimònia en què se li havia d’atorgar un superpoder a ella, enfront de la porta assignada de la casa, la màgia no va aparèixer per enlloc.

Tot i aquesta taca particular, la Mirabel, protagonista principal, és una nena riallera i alegre que conviu feliç amb la resta de família sota l’ombra de la matriarca, l’àvia Madrigal, en aquesta casa encisada situada a Encanto, la vall que dona títol a la pel·lícula. La llar conserva com un talismà intocable un ciri, la flama del qual no s’apaga mai, simulant una mica la flama de la família i del benestar que cal preservar. Però la Mirabel descobreix que aquest petit paradís particular està a punt d’esfondrar-se quan té visions d’esquerdes que creixen per la casa, posant en relleu que tothom viu en una mena d’autoengany idíl·lic, i esdevé la principal artífex de la salvació dels Madrigal.

Com a pel·lícula de Disney, arriba per descomptat carregada de temes musicals, amb composicions originals de Lin-Manuel Miranda, el creador del musical d’In the Heights, ambientat en una barriada llatina de Washington Heights, Nova York, i l’adaptació cinematogràfica del qual s’ha estrenat enguany en sales de cinema. El film fa un elogi de la família unida i de les tradicions locals i aborda de cara el tema de l’empoderament femení, posant en qüestió valors com la perfecció i apostant per la reivindicació de la diferència, aquí la normalitat en un entorn d’excepcionalitat. Un film simpàtic i bonic, colorit i alegre, però ben lluny de ser un Disney enlluernador i meravellós. Tot no pot ser.

Joan Millaret i Valls  / AMIC