Publicat el 04/07/2007

Aquesta situació ja l’han començat a denunciar els seus treballadors, persones professionalment competents que s’adonen de greus mancances en la seva organització. Tinc un company que alterna la seva jubilació a Catalunya i a Andalusia i em comentava que la sanitat pública andalusa avui dia és molt millor que la catalana, principalment per la injecció de tot tipus de recursos.
Aquesta comparació evidencia un dels grans defectes de la ciutadania catalana, el de contínuament mirar-se el melic, creient-se ser els reis del mambo, no adonant-se que la nostra passivitat i conformisme ens està relegant a darrers llocs, potser per no tenir en compte que avui dia el mambo ja està passat de moda i cal aprendre altres balls més nous. En general els catalans tenim fama de conformistes i pragmàtics; si la sanitat pública no funciona s’acostuma a solucionar amb una de privada que impedeix la clara fallida de la pública. Aquest comportament a la llarga resulta perjudicial i negatiu, generant grans desigualtats socials. Els rics estan sanitàriament ben atesos per una sanitat privada i els pobres han de patir llargues llistes d’espera. Aquesta situació ens fa sentir cada dia menys orgullosos de ser catalans i de viure a Catalunya.

Deixa un comentari