Publicat el 06/09/2018

Molts historiadors i sociòlegs consideren que el joc és la categoria fonamental del comportament humà, estimant que sense ell la civilització no existiria. Consideren també que les principals activitats humanes provenen del joc, amb el qual la societat expressa la seva interpretació de la vida i el món. Han constatat que en el transcurs de la història la humanitat ha estat més temps jugant que no pas treballant.

Existeix una clara diferència entre el treball com a imposició i el joc com a acte voluntari i alliberador. És per això que el moviment sènior aposta per unificar els conceptes del treball i el voluntariat en un de nou. Es tracta de la liberactuació: passar-ho bé amb molt de sentit de l’humor i creativitat, realitzant lliurament activitats sense afany de lucre per aconseguir l’autorealització personal en un entorn individualista comunitari per tal de ser més amb els altres.

La nova societat del segle XXI que poc a poc es va construint no pot continuar jugant amb les actuals regles del joc, competint com animals depredadors en una lluita salvatge en què el peix gros es menja el més petit. Cal canviar aquestes regles, apostant per una nova societat centrada en les persones i no en els diners.

Davant del relativisme imposat pels actuals coneixements científics, que han constatat la impossibilitat humana d’accedir a veritats absolutes, els éssers humans es troben desvalguts i desencisats. En perdre la brúixola de navegar, han de recórrer de nou al joc creatiu, utilitzant la liberactuació com a regla fonamental.

 

Josep Aracil i Xarrié · (President d’Eurosènior)
joarxa@gmail.com

Deixa un comentari