Publicat el 03/05/2006

Quan es comparen els serveis sociosanitaris públics i el sistema de pensions per a gent gran amb els dels països europeus més avançats la conclusió és decebedora i negativa. Quan la recollida pacífica de signatures per millorar les pensions de viduïtat i els diàlegs produïts en el seu lliurament  no serveixen per a res, forçosament s’ha de recórrer al no-diàleg amb accions reivindicatives al carrer que són les úniques que malauradament entén la classe política.
Avui dia predicar el diàleg com la millor forma per resoldre problemes, del tipus que siguin, és encara excessivament utòpic per a la gent de bona fe i clarament demagògic per a la classe política, la qual cosa no exclou que primordialment s’hagi d’apostar pel diàleg. Quan la humanitat utilitzi el diàleg per construir un món millor començarem a ser definitivament éssers humans que han superat els seus vincles més primitius de pertinença a l’espècie animal. Mentres tant, des d’una perspectiva de cultura sènior siguem realistes i acceptem que per millorar la nostra qualitat de vida és necessari lluitar i mai no pidolar, si és possible amb el diàleg i si no, sense ell.

Si la vida és lluita, ja ha arribat el moment de començar a fer-la, segurament la nostra salut ens ho agrairà.

Deixa un comentari