Publicat el 27/04/2005

S’acostuma afirmar que els avis cangur donen una imatge positiva de la gent gran que compensa una altra negativa produïda per una majoritària manca de compromís social que els converteix, per alguns, en un grup parasitari. Aquest compromís de molts avis amb els seus nets es propi de països caracteritzats per un precari estat del benestar, les deficiències del qual son encara cobertes per la família, sobretot en les primeres etapes del sistema educatiu.
L’educació suposa assumir una complicada responsabilitat que requereix aconseguir un equilibri difícil entre la disciplina i la llibertat. Avui dia existeixen molts dubtes sobre si realment s’està educant o simplement criant als fills, en una societat consumista dominada per la televisió i en una suposada compra dels fills als qui es tolera tot el que demanen per evitar exercir com a pares 
Potser s’està criant i no educant a una joventut, no preparant-la per assumir els reptes d’una vida en llibertat, convertint-la en persones dependents, carn de canó de consultoris de psiquiatria, consumidors de droga, alcohòlics, prematurs sords i d’altres conseqüències negatives produïdes per una manca d’educació que té poc en compte els valors pels que s’ha de regir una societat equilibrada. De forma general, els avis cangur ajuden o empitjoren el procés de transmetre la necessària disciplina i ordre que requereix l’educació d’un infant?.

La tolerància i passivitat pròpia de la gent gran és adequada per educar o més aviat per mal criar?

Deixa un comentari