Publicat el 10/02/2010

Quan en un casal d’avis aparquen una persona gran dependent, són els mateixos usuaris qui la rebutgen, perquè consideren que no han de ser ells qui l’han de cuidar, sinó la seva família o l’administració. Per descriure aquesta realitat social, els sociòlegs han creat la paraula edadisme, la qual no fa referència solament als vells, sinó que realment afecta totes les persones retirades del treball remunerat per qüestions d’edat. Tot i que aquesta discriminació, es fa més ostensible a mesura que augmenta l’edat i la dependència.
L’edadisme és una realitat social de caràcter quasi bé universal, amb poques excepcions (el Japó i d’altres). A Premià de Mar es fa palès amb la manca de voluntat política de l’actual govern municipal, de no voler crear un centre de dia en el local municipal dels Frigorífics, que s’ha mantingut tancat durant més de sis anys, sense utilitzar, per no haver de destinar-lo a un equipament per a la gent gran dependent. Una altra forma d’edadisme en el nostre municipi és el funcionament del Consell Municipal de la Gent Gran, que només té en compte la gent gran vàlida i no la dependent.

Deixa un comentari