Domingo Comas, president de la Unió d’Empresaris d’Automoció de Catalunya
Entrevista a Domingo Comas, president de la Unió d’Empresaris d’Automoció de Catalunya.
La Unió d’Empresaris d’Automoció de Catalunya (UEAC) proposa una associació d’empreses del sector i d’àmbit català implicades en el projecte per aconseguir un col·lectiu cohesionat i fort. «Defensar amb èxit les nostres empreses com a col·lectiu dins una societat cada dia més complexa, depèn, en gran part, del suport i la capacitat d’implicació de tots nosaltres», asseguren. Ens explica quins són els seus reptes el president de l’entitat, Domingo Comas.
Com neix la Unió d’Empresaris d’Automoció de Catalunya i amb quins objectius?
La UEAC és el resultat de la necessitat d’un grup de professionals del sector de l’automoció de Granollers, que es van unir per crear una associació de tallers que en el primer moment era comarcal. Aquesta associació es va convertir posteriorment en el Gremi del Vallès Oriental, Maresme i Osona, i gràcies a l’esforç i la feina ben feta va anar creixent. Amb el pas del temps va anar augmentant la demanda d’ingrés de tallers de fora d’aquestes comarques i l’entitat es va haver de transformar en el que ha acabat essent actualment: una associació amb tallers de tot el territori català.
Quins serveis de formació ofereixen?
Des de la UEAC oferim un servei constant de formacions especialitzades i fins i tot individualitzades per a cada empresa que ho demani –sempre que s’hi apunti un mínim de participants–, com els cursos de Xifres de negoci, de Pass Thru o d’Ordres de reparació. A part d’aquests cursos més adequats per a cada cas, s’organitzen cursos de Responsable de taller, Gasos fluorats, Prevenció de riscos laborals, Vehicles híbrids o elèctrics, etc.
I d’ assessorament?
Cada dia rebem més de 20 consultes per part dels tallers d’automoció, siguin associats o no. La nostra feina és assessorar-los perquè facin els tràmits pertinents a Indústria, tinguin els tallers tan endreçats com sigui possible (pel que fa a la documentació) i la gestió de residus en regla, i donin d’alta els tallers al RASIC. I, si se’ls escapa cap cosa, saben que la UEAC sempre tindrà resposta per a qualsevol dels seus dubtes.
Domingo Comas
Quines activitats organitzen?
Organitzem trobades de tallers per tot el territori català, allà on tenim un gruix d’associats més gran. L’any passat vam dur a terme set trobades als territoris següents: Vallès Oriental, Maresme, Osona, Bages, Cerdanya, Girona-Interior i Girona-Costa. L’objectiu d’aquestes trobades és reunir els tallers de la zona en qüestió i posar-los al dia quant a normatives i perspectives de futur del sector. A més, després de cada xerrada es fa un sopar a peu dret promovent les sinergies entre els assistents.
Un cop l’any organitzem la Nit de Sant Cristòfol, patró de l’automoció. Aquest és l’esdeveniment estel·lar de la UEAC, i enguany la tenim programada per al divendres 16 de juny; tenim pensat portar-hi més de 200 professionals del sector per celebrar el 50è aniversari de la UEAC.
“La raó de ser d’una associació empresarial, a part d’oferir serveis als seus associats, és la representació institucional del col·lectiu”
Vivim en un món canviant. Com veuen l’entrada dels vehicles elèctrics?
M’agradaria resumir-ho en dues paraules: «complicat» i «incertesa».
Complicat, perquè, ara per ara, aquests vehicles són lluny d’oferir el que sí que ofereixen els vehicles de combustió, principalment pel que fa a costos i autonomia. Incertesa, perquè queden molts temes per resoldre. D’una banda, les infraestructures de càrrega, ja que l’actual xarxa elèctrica és incapaç de subministrar l’energia requerida per a ni tan sols un terç del parc de vehicles si fossin elèctrics. D’altra banda, cal destacar que perquè aquests vehicles elèctrics no contaminin hem de garantir la capacitat de generar aquest tipus d’energia de forma verda. I no ens enganyem: avui dia som molt lluny d’aquest objectiu.
Un altre punt important, i que per ara s’està ignorant, és d’on sortiran tots els impostos que s’estan aplicant als combustibles. Permeteu-me subratllar aquí tot el que els vehicles han assolit en la societat del benestar, i recordar que han aconseguit igualar les diferents classes socials. Els vehicles tradicionals han permès que les classes treballadores poguessin gaudir de privilegis que abans només estaven a l’abast dels més rics. Per tant, ens hem de preguntar què passarà als barris dels grans nuclis urbans en què no hi ha ni un sol pàrquing. Com es carregaran els milers de vehicles de la zona, o és que en realitat no es vol que tinguin vehicle? Crec que ningú no s’ha plantejat aquest dilema.
“Personalment, entenc la preocupació per la contaminació i que s’ha de fer alguna cosa ràpid per deixar un món millor per a les generacions futures.”
I què li sembla l’eliminació anunciada dels vehicles de benzina?
Personalment, entenc la preocupació per la contaminació i que s’ha de fer alguna cosa ràpid per deixar un món millor per a les generacions futures. Crec que les previsions que es marquen els polítics sobre aquesta eliminació no són realistes. La prova està en el fet que del termini del 2030 ja s’ha passat al 2035, però estic convençut que tard o d’hora acabarà ampliant-se.
A grans trets, quins són els reptes actuals dels empresaris d’automoció catalans?
Seguir treballant dia a dia per donar servei al parc actual de vehicles, sense perdre de vista l’evolució del sector per fer les transformacions oportunes a fi d’adaptar-se als canvis en el moment oportú. Si no, correm el risc de quedar-nos antiquats i fora del mercat.
I els problemes?
En general, el més important en aquests moments, i que en cas de no trobar-hi solució pot acabar essent gravíssim, és la falta de personal qualificat. Les empreses del sector tenen molta feina, i fins i tot n’hi ha que no la poden assumir per manca d’operaris, i això provoca dificultats per fer front als costos generals. També hi ha problemes més particulars, com els que tenen els tallers que queden o quedaran dins de les zones de baixes emissions. Què els passarà? Com podran seguir treballant? Rebran ajudes per tancament o trasllat com sí que es fa en altres sectors?
En l’àmbit de la xapa i pintura, el problema és la pressió de les asseguradores, que es neguen a pagar el preu per hora establert pel taller; exigeixen que sigui el taller qui ofereixi serveis de les asseguradores que tenen pòlisses gratuïtes, com ara l’entrega i la recollida a domicili dels cotxes de lloguer. Sobre aquest punt cal recalcar que s’ha presentat a Europa una demanda col·lectiva per part de quatre associacions nacionals, en una de les quals està integrada la UEAC, contra el Govern espanyol, per incompliment de la normativa de la lliure competència, ja que no ha fet cas de les diferents reclamacions sobre aquests fets, cosa que de moment a Europa sí que s’han pres més seriosament.
“Els vehicles tradicionals han permès que les classes treballadores poguessin gaudir de privilegis que abans només estaven a l’abast dels més rics.”
Què és el que l’Administració pot fer pel sector i no fa?
Si enumeréssim les coses que pot fer, no acabaríem mai… Preferiria definir amb una paraula aquesta relació: empatia. Crec que el sector necessita que s’estableixi un diàleg i la consegüent cerca de solucions per a totes les parts.
I els reptes de futur de la UEAC, quins són?
Mantenir la línia actual d’augment d’associats i aconseguir paral·lelament millores per al sector. La raó de ser d’una associació empresarial, a part d’oferir serveis als seus associats, és la representació institucional del col·lectiu, i això és el que garantirem mentre existim. Un altre dels reptes és créixer sense deixar de banda la proximitat amb què tractem cada un dels associats, ja que són l’essència de la nostra entitat.
Més informació a: https://ueac.cat/qui-som/
Entrevista: Albert Calls