Diners municipals

Si fem una petita mirada històrica, constatem l’existència d’un potent teixit associatiu creat pels nostres besavis, els quals, en un sistema polític en què els ciutadans pagaven pocs impostos i no gaudien dels beneficis de l’actual estat del benestar, havien d’administrar els seus propis recursos econòmics i humans per sobreviure. En aquests moments, que clarament s’observa una davallada d’aquest estat del benestar, la societat civil s’ha de tornar a mobilitzar, replantejant l’administració pública dels seus propis recursos econòmics, generats pel pagament d’impostos que els nostres besavis no havien de pagar. Cal establir unes noves relacions entre els governants i els governats. Per exemple, en l’àmbit municipal és del tot inacceptable i rebutjable que els diners municipals no es destinin prioritàriament a afrontar la xacra de l’atur amb tot tipus de mesures efectives que serveixin realment per promoure i potenciar la creació de llocs de treball. Amb aquesta finalitat, les persones aturades més grans de 40 anys s’haurien d’organitzar per recuperar la il·lusió i l’autoestima, necessàries per negociar amb els governs municipals la realització d’accions positives concretes i no demagògiques, per superar la seva situació negativa. També es podrien crear Consells Ciutadans Municipals per fomentar la participació en l’àmbit local de tots els ciutadans interessats a conèixer, debatre i resoldre tots aquells temes comunitaris que de forma solidaria ells mateixos decideixin tractar.