Dinero fácil

Els gèneres cinematogràfics poden ser font d’autèntiques obres mestres. El fet que un autor estigui forçat a treballar amb unes regles establertes, uns codis i uns límits determinats, pot fer que la seva creativitat es dispari i superi la simple repetició d’una fórmula.
Per desgràcia, en el cas de Dinero fácil passa tot el contrari. Es tracta d’una pel·lícula de producció sueca, amb un director d’origen xilè, amb personatges suecs, àrabs, xilens i balcànics. Es parlen diverses llengües (jo l’he vista en versió original subtitulada, no m’imagino com seria un possible doblatge), hi ha una clara voluntat de descriure una Europa multicultural i globalitzada. Però amb tot segueix sent un thriller més, sense personalitat, sense més ambició que la d’imitar Hollywood, en comptes de trobar la seva pròpia identitat visual. De fet, el remake hollywoodenc ja està en marxa.
No dic que la pel·lícula no tingui els seus mèrits (la factura tècnica és més que correcta, per exemple), però queden totalment eclipsats per la fredor de l’estil visual d’Espinosa. La càmera inestable, la grisor dels ambients, les transicions sobtades, els personatges marginals, tot està massa calculat i això fa que el film resulti anodí.
Per això és tan sorprenent l’èxit aconseguit a Suècia, fins i tot per als responsables de la producció. Tot i ser l’adaptació de la primera novel·la de Jens Lapidus, l’escriptor escandinau de novel·la negra de moda, ningú no va preveure l’immens succés.
És veritat que s’entreveuen idees profitoses heretades de la novel·la, però no passen de l’anècdota. L’aurèola de misteri entorn a les motivacions dels personatges no compleix la seva funció i el misteri es converteix en indiferència. Situacions com la del sicari que ha de carregar amb la seva filla a tot arreu, tota una font de la qual extreure conflictes ètics, acaba sense oferir absolutament res. I així fins a no quedar res de profit.
Bé, suposo que algú trobarà quelcom d’interessant en aquesta cinta, resulta difícil de creure que l’única raó per a l’èxit de l’obra a Suècia hagi estat ser l’adaptació de l’obra d’un autor de moda, però no se sap mai.