Depressió versus tristesa

Aquest any pandèmic ens està passant factura a tots d’una forma o altra. Hem incorporat al vocabulari psicològic la «PANDÈMIA FATÍDICA» que recull la descripció d’un estat mental cansat: patim problemes del son, irritabilitat, pèrdua de vitalitat, ganes de plorar, ansietat, pèrdua d’il·lusió i apatia.

Però no és el mateix estar trist que deprimit. La tristesa és una resposta natural que sentim quan ens trobem malament, quan ens han donat un disgust, quan hem tingut una ruptura o estem cansats de la pandèmia.
La depressió és un conjunt de símptomes que ens limiten la vida professional, personal, emocional, familiar i relacional. La tristesa és una forma de sentir, però la persona pot continuar treballant i fent la seva vida normal. És un fet puntual i superable.

Una depressió són paraules importants. Espanya és el quart país europeu amb més casos de depressió segons l’OMS. Es tracta d’un trastorn psicològic que afecta la nostra vida, i no és per manca d’actitud. No som responsables de patir una depressió ni tampoc de la tristesa.

Vivim en la tirania de la felicitat, i tant de bo fos tan senzill ser feliç. Però resulta que la felicitat, igual que la tristesa, són emocions.

Com reconèixer que pateixo de depressió?

• Sensació de buit, de tristesa i melancolia. La idea que la persona no és útil sol convertir-se en un pensament dominant.
  Abandonament de tasques i d’activitats que abans ens donaven plaer. La persona amb depressió només es dedica a les seves responsabilitats, encara que li costin.
• Absència de motivació, de desig, pensaments destructius, de desesperança que distorsionen les nostres capacitats i l’autoestima.
• Alteracions del son.
• Cansament i manca d’energia, qualsevol tasca requereix un gran esforç.
• Alteracions de la gana (pèrdua o increment).
• Dificultat per mantenir la concentració i per prendre decisions.
• Idees suïcides.

Quan tenim algú al costat que pateix depressió cal posar-nos les piles, però sense pressionar: si no fa tots els possibles no és perquè no vulgui, sinó perquè no pot.
La persona amb depressió s’ha de posar en tractament psicoterapèutic i possiblement, farmacològic. Deixem de fer que se senti culpable la persona que pateix de depressió, que evidentment té dret a sortir-se’n, possiblement amb l’ajuda de teràpia i psicofàrmacs.

Anna Sibel
Psicopatòloga. Directora d’amb2.
asibelanguila@gmail.com