Degeneració macular | La Clau -Revista gratuïta del Maresme
Publicat el 21/08/2020

La degeneració macular (DMAE) és una malaltia degenerativa de la màcula, inherent a l’envelliment, que provoca una disminució progressiva de la visió central. La màcula és una àrea petita localitzada en el centre de la retina, la capa posterior de l’ull que transforma la llum i les imatges que entren a l’ull en senyals nerviosos que són enviats al cervell.

La màcula és la responsable que vegem amb claredat els petits detalls, que la visió segui més nítida, tant de prop com de lluny. La DMAE afecta només la visió central, la visió perifèrica no es veu alterada.

És la causa més freqüent de disminució severa de la visió en el món occidental, a Espanya afecta el 13 % de les persones de més de 65 anys.
La DMAE es classifica en dues variants, amb diferent evolució i pronòstic:

  • Degeneració macular seca o atròfica, que presenta una evolució lenta al llarg del temps (anys).
  • Degeneració macular humida. La menys freqüent però més greu, amb pèrdua visual severa i ràpida (dies o setmanes) a conseqüència de la formació de vasos sanguinis anòmals, que formen una malla vascular per sota de la màcula i que es coneix amb el nom de membranes neovasculars.

En els casos més lleus i quan només un ull està afectat, els pacients poden no tenir símptomes. No obstant això, quan la malaltia progressa el pacient pot patir algun d’aquests símptomes:

  • Visió borrosa
  • Ondulació de les línies rectes
  • Objectes distorsionats
  • Presència d’una taca central

Les causes que poden provocar la DMAE no es coneixen amb exactitud, però diferents estudis demostren que pot existir una predisposició genètica i uns factors ambientals desencadenants; el tabac s’ha relacionat també amb aquesta patologia a través de l’alteració de la circulació col·loidal, i és per aquest motiu que els fumadors actius tenen un risc de patir la malaltia 3,6 vegades més alt que els no fumadors i responen pitjor al tractament. Aquests factors i el fet ser una malaltia inherent a l’envelliment fan que no tingui prevenció, encara que un diagnòstic i un tractament precoç, implicaran un millor pronòstic visual.
És aconsellable sotmetre’s a revisions oculars periòdiques a partir dels 50 anys, especialment en persones amb antecedents, i davant de qualsevol canvi en la visió cal acudir sense demora a l’oftalmòleg.

 

Redacció La Clau
Font: barraquer.com

Deixa un comentari