Publicat el 19/01/2011
Interpretación: Lambert Wilson, Michael Lonsdale, Olivier Rabourdin Direcció: XavierBeauvois Durada: 120 min

L’any 2010 ha sigut un any fructífer en el terreny del cinema d’autor. Així ho van deixar patent els premis atorgats al Festival de Cannes, entre els quals trobem el Gran Premi del Jurat a la pel·lícula de Xavier Beauvois, una autèntica joia.
Basat en un fet real, l’argument podria haver derivat fàcilment en un telefilm melodramàtic de sobretaula de dubtosa qualitat. A les mans de Beauvois, però, la història de la mort d’uns monjos cistercencs d’origen francès d’un monestir a la regió algeriana de Tibhirine a mans d’un grup integrista musulmà durant la guerra civil que va patir el país als anys 90, hi transcendeix tant el fet històric com el fet religiós i es converteix en una oda humanista a la coherència.
Beauvois és un d’aquells cineastes que pensen les imatges a tots els nivells, un autèntic intel·lectual que, a través de l’estudi intensiu del tema a tractar i una honestedat a tota prova, supera la simple documentació dels fets per arribar a una intensa exploració humanística de l’interior dels personatges. Tampoc no es pot dir que sigui una tesi psicoanalítica, ni una apologia mística del sacrifici, així com tampoc no es tracta d’una visió laïcista de la vida dels monjos, o un cant a la integració de cristians i musulmans. Beauvois aprofundeix en el fet del sacrifici com a única solució coherent segons la vida que han escollit els personatges, dubtes inclosos.
Per arribar a aquest punt d’equilibri es val d’una posada en escena mil·limètrica, entre l’austeritat i la bellesa pictòrica, amb un ritme precís i un treball dels actors impressionant. El silenci i la monotonia amb què presenta la vida al monestir poden resultar una mica tediosos per a alguns dels espectadors menys acostumats a aquest tipus de treballs, però crec que el resultat final compensa l’esforç inicial.
En definitiva, es tracta d’una de les millors obres de l’any passat encara que s’hagi estrenat ja en el 2011. Un treball precís, preciós i profund. Una oda a la llibertat en sentit metafísic amb una sensibilitat que arriba perfectament tant a un creient com a qualsevol agnòstic o ateu, i és que l’espiritualitat des d’un punt de vista humanista no entén de creences.

Deixa un comentari