David Gibernau, artesà vidrier

David Gibernau és un mestre artesà vidrier nascut a Mataró i fill de vidrier del Forn del vidre. Ha sigut president de l’Associació Catalana de les Arts del Vidre, ACAV, i vicepresident de la Federació d’Associacions d’Artesans d’Ofici de Catalunya, FAAOC. Des de 1982 és copropietari de Tot Vidre Gibernau, juntament amb la seva germana, que gestiona l’administració. Parlem amb ell del que ha suposat participar en els vidres artístics de l’estel que corona la mare de Déu de la Sagrada Família, a Barcelona.

Com li encarrega l’equip d’arquitectes de la Sagrada Família el procés de desenvolupament i fabricació dels vidres artístics de l’estel que corona la Mare de Déu de l’emblemàtic monument?
A través d’una trucada de telèfon se’m va convocar a una reunió, i se’m va demanar que fes una sèrie de mostres de vidre texturat per estudiar la possibilitat de fabricar els vidres de l’estrella de Maria.

Amb quins materials s’ha treballat i quant de temps s’ha tardat?
Tot el vidre utilitzat per a la fabricació del vidre artístic és vidre transparent de 6 mm, idèntic al que tenim tots a les finestres de casa. Bàsicament el que hem fet es un procés de texturat d’aquest vidre dintre d’un forn a 840 °C i amb dues fornades posteriors, una per aplanar el vidre i l’altra per suavitzar el matisat que li fem en fred. En resum, cada un dels 123 vidres que conformen l’estrella ha estat més de 60 hores dintre dels nostres forns. El temps de fabricació ha sigut relativament breu: desembre del 2020 i gener del 2021. Posteriorment, en una altra empresa, se’ls ha aplicat un tractament industrial per trempar-los i adherir-los a uns altres dos vidres que estan davant, a fi de prevenir la caiguda de trossos en cas de trencament. Ara bé, he de dir que comencem a parlar-ne i fer mostres a finals de l’any 2007.

Estel que corona la mare de Déu de la Sagrada Família, a Barcelona.

De quins plantejaments estètics es partia per elaborar l’estel?
No hi havia uns plantejaments tancats o fixos, la premissa era que fos una textura artesanal, que no fos comercial, que fos orgànica no repetitiva i que captés la llum dels leds interiors. Simplement vam presentar diferents opcions, els arquitectes van anar triant i nosaltres polint el procés fins a arribar a definir un vidre únic i que compleix tots els requisits esperats, tant estèticament com lumínicament i de seguretat.

«Resulta impossible aprendre totes les tècniques artesanes que abasta l’ofici d’artesà vidrier»

Quin marge de llibertat ha tingut sobre el que s’havia projectat inicialment?
Absolut. En cap moment es va marcar o imposar un camí a seguir, ha sigut un procés natural de creació, on m’he sentit molt còmode per poder expressar com pensava que havia de ser el vidre, i com podíem arribar al punt que la gent de la Sagrada Família esperava.

Què ha suposat per a vostè participar en el llegat iniciat per Gaudí?
No he tingut consciència real del que representa el que estava fent fins que no he vist l’estrella muntada i el ressò mediàtic que ha provocat. És evident que treballar per realitzar una peça tan emblemàtica com aquesta comporta una gran responsabilitat, però també una gran satisfacció personal. Per a mi ha sigut un homenatge al meu pare, de qui vaig aprendre molt del que sé del món del vidre; i també als artesans que fan la seva feina i que molt poques vegades se sap qui són. En certa manera això passarà aquí, tot i que la meva feina, si bé especial i única, difícilment es podrà apreciar des del carrer, en estar a 138 metres del terra.

Sagrada Fmília

Com va arribar a l’ofici d’artesà del vidre?
Jo volia ser informàtic, però la crisi dels 80 va fer que no trobés feina i per això vaig entrar a treballar al taller de vidre pla que tenia el meu pare amb un altre soci. Hi vaig fer l’aprenentatge per, posteriorment, en tornar del servei militar, crear juntament amb el meu pare Tot Vidre Gibernau, on vàrem començar a recuperar tècniques de vidre que s’estaven perdent. Això ens va portar a comprar el nostre primer forn de fusió i, a partir d’aquí, a investigar per trobar la manera de fer coses innovadores i especialitzar-nos en grans formats, cosa que ens ha permès ser un referent a molts nivells en aquest camp.

Com s’arriba a conèixer el món del vidre? Quina formació es pot seguir?
Diem «artesà vidrier» generalitzant, però en realitat, com que el vidre té tantes aplicacions, un artesà que treballa amb vidre pla no té res a veure amb el que treballa bufant amb canya o amb el que fa escultura en vidre. Fins i tot podríem distingir també entre treballar en calent o en fred, talladors, vitrallers, argentadors… Resulta impossible aprendre totes les tècniques artesanes que abasta l’ofici.
Per acabar de complicar-ho, a Espanya existeix molt poca formació reglada pel que fa al vidre. Fa uns anys hi havia el Centre del Vidre de Barcelona, d’on van sortir molts dels artistes i artesans vidriers actuals, gent que en aquests moments té entre 40 i 50 anys. Jo diria que avui en dia has de sortir de les nostres fronteres. Aquí només hi ha poc més que un grau superior en vidrieres emplomades a Lleó i alguns cursos bàsics donats a centres particulars. Difícilment es pot formar un vidrier si no és a peu de taller i, per la forma com tenim estructurat el mercat laboral aquí, la figura de l’aprenent tradicional no existeix. I tot això fa molt complicat el relleu generacional i que es perdin tècniques i oficis tradicionals dins del nostre món.

«El vidre ha passat de ser simplement un material que permet l’entrada de llum i veure-hi a través, a un material que podem dotar de propietats especials destinades a fer que sigui més aïllant, insonor, capaç d’autonetejar-se o d’adaptar la seva transparència o opacitat a voluntat»

Quines són les aportacions que fa el vidre als elements arquitectònics, tant en l’aspecte tècnic com estètic?
Actualment el vidre ha passat de ser simplement un material que permet l’entrada de llum i veure-hi a través, a un material que podem dotar de propietats especials destinades a fer que sigui més aïllant, insonor, capaç d’autonetejar-se o d’adaptar la seva transparència o opacitat a voluntat. Al marge, també pot convertir-se en un element decoratiu, bé pel treball realitzat sobre ell o per les seves formes, en convertir-se en la pell dels nostres edificis.

Per què el vidre, després de tants segles, continua sent un material lligat a la nostra societat?
El vidre, si bé existeix a la natura, és el primer material que l’home és capaç de crear. Ens ha acompanyat fins a tal punt, que avui en dia la nostra societat de la comunicació no existiria sense ell, en no poder transmetre dades d’un ordinador a un altre sense la fibra de vidre. També condiciona tant la nostra vida que el fet de tenir o no finestres a través de les quals mirar lluny implica més o menys casos de miopia. I les ciències tampoc no haurien evolucionat sense les lents de vidre: penseu en microscopis, els telescopis o simplement en les ulleres que molts portem.

El vidre sempre estarà entre nosaltres, ens ha permès ser la societat bona o dolenta que som i ens acompanya en tots i cadascun dels nostres avenços.

Entrevista: Albert Calls
Fotos: Cedides