Dani Ruiz Campos soci fundador de la cooperativa Ecomaresme
Dani Ruiz Campos soci fundador de la cooperativa Ecomaresme, és pagès i gerent de Ple de Verd i gestiona un projecte d’agroecologia nascut amb la idea d’aportar un granet de sorra en la construcció d’una societat més compromesa i conscient. També és soci fundador de la cooperativa Ecomaresme, nascuda amb la finalitat d’unificar la força dels petits productors per poder ser competitius. En Dani també és el responsable de la botiga d’Ecomaresme, ubicada a la finca conjunta de Teià.
La societat ha pres consciència que cal un canvi de paradigma ecològic, però no n’hi ha prou. Des d’on es pot treballar per aconseguir-lo?
Des de la pagesia de proximitat s’ha fet i s’està fent molta feina d’educació i conscienciació cap a un consum conscient i responsable. Però al final ens trobem amb el topall dels interessos dels grans mercats. Cal que les administracions facin una feina real i no només de cara a la galeria, que creïn polítiques agràries i de consum que afavoreixin un canvi real en el consum de la població.
A les escoles, per exemple, caldria incidir més en aquest sentit?
Crec que fa falta feina en tots els àmbits. És evident que l’escola és un bon mecanisme per arribar al que serà el futur de la nostra població en edat de consum, però tampoc no es pot carregar les escoles amb la responsabilitat d’educar en tot. Crec que la feina s’ha de fer sobretot a casa. I és clar que les escoles són de gran ajuda per consolidar aquells valors que es promouen des de casa, però on s’ha de produir el canvi real que els nens palparan i reproduiran és a cada llar, i per això insisteixo que s’ha de facilitar a la gent un consum ecològic i de proximitat sostenible.
Quines son les aportacions que fan des de Ple de Verd i Ecomaresme?
Els projectes de Ple de Verd i Ecomaresme neixen amb la mateixa intenció d’empoderar el productor perquè aconsegueixi un preu digne de venda dels seus productes, i també per donar el pes que es mereix el consumidor final i poder oferir un preu assequible als productes en reduir al màxim la cadena d’intermediaris. Al final és una situació on tothom surt guanyant, ja que ens dona la possibilitat d’intercanviar informació directa amb els nostres clients, obtenint així els detalls del que estan consumint i rebent les seves reaccions i impressions, que ens fan millorar cada dia.
Quan es considera que un producte és ecològic?
Es considera ecològic en primer lloc quan consta d’un segell que ho certifica, i això ve donat per la manera com ha estat cultivat: respectant els cicles de la natura, sense pesticides químics ni fertilitzants sintètics o transgènics, rotant els cultius per aprofitar al màxim els nutrients propis de la terra.
És el mateix a tots els països o varia segons quin sigui?
L’organisme que controla els productes ecològics a la nostra comunitat autònoma es el CCPAE. Cada comunitat autònoma del nostre país disposa d’un organisme independent que es guia pels mateixos criteris mínims de la Unió Europea. Cada país té un organisme propi per controlar els productors ecològics, però tots es regeixen per una normativa europea que estableix els criteris mínims.
Sovint hi ha confusió entre els termes «eco» i «bio». Hi ha un cert engany comercial per fer passar per ecològic quelcom que no ho és?
En principi la diferencia entre «eco» i «bio» és bàsicament un tema de nomenclatura segons el país d’origen. A Espanya es fa servir «eco»; en altres països europeus, com ara França, opten pel terme «bio»; i als Estats Units, utilitzen «orgànic». Per tant, sempre que compris un producte amb certificat Eco t’estàs assegurant un producte de més proximitat.
Quins tipus de productes ecològics tenen més demanda?
Sense cap mena de dubte la fruita, la verdura i els ous, perquè a més és el sector pioner a recuperar la modalitat ecològica de cultiu. A poc a poc, la carn va adquirint força, però encara costa que arribi al consumidor final amb aquest tipus de producte.
Quina relació tenen amb els proveïdors per garantir la qualitat dels productes que venen?
Nosaltres formem part de l’esmentada cooperativa de productors Ecomaresme, on tenim establerts els estàndards de qualitat de tots els socis. Per tant, tenim la seguretat que dins de la cooperativa no s’ha de poder vendre res que no s’ajusti a aquests criteris. Tots els socis tenen el segell de certificació CCPAE, que assegura que tots els productes que tenim tant a Ple de Verd com a Ecomaresme són ecològics. El fet de no formar part del mercat més globalitzat i ple d’intermediaris ens facilita la feina de manteniment de la qualitat i de localització immediata de qualsevol problema que hi pugui haver al respecte.
Hi ha la percepció que el preu dels productes ecològics és més car. Segurament sigui per les despeses de producció. Com s’explica això al consumidor?
Aquí s’obre un debat interessant… És evident que hi ha un encariment en la manera de produir un producte ecològic, degut sobretot al fet que en l’agricultura ecològica no es permet l’ús d’herbicides, per la qual cosa el control de les males herbes requereix molta més mà d’obra o inversions en maquinària específica. Però també hi ha un problema derivat del que es percep com la «moda» del món eco, que ha fet que grans empreses s’aprofitin del nom per apujar preus. Això no sempre és així, o potser no tant com ens pensem: la proximitat també comporta altres reduccions de costos (entre moltes altres coses) i massa vegades es posa tot al mateix sac.
Els beneficis per a la salut són el principal valor dels productes ecològics. Quins són?
En el moment que consumeixes un producte ecològic i de proximitat tens la seguretat que ha estat cultivat amb la mínima petjada ambiental possible, i això per si mateix ja t’està oferint qualitat i salut per a un entorn més sa i sostenible. Per altra banda, els productes ecològics i les terres on han estat cultivats no contenen cap mena de residu químic; per tant, allò que estàs ingerint és 100 % natural. Està comprovat que l’aportació de residus químics a l’organisme a través dels aliments que ingerim, a la llarga acaba produint problemes de salut.
Entrevista: Albert Calls
Foto: cedida