Cristina Martí Ribas

Hi ha la necessitat de tornar als productes naturals en uns moments en els quals n’estem, pel que sembla, molt allunyats?
Ara més que mai. Tant d’artifici en el nostre dia a dia, fàrmacs sintètics, pol·lució, menjars processats, estrès… ens ha portat a valorar els aliments naturals com el tresor que realment són.

Què hi trobarà el lector, en el seu llibre La farmaciola natural?
Cada casa té una farmaciola on guarda tot el necessari per als primers auxilis. Li vagi posar al meu llibre aquest nom amb l’afegitó de «natural» per la mateixa raó. Hi trobaràs, entre altres coses, un manual pràctic per elaborar correctament la gran varietat de preparats per fer els remeis casolans, una infusió, un xarop, un ungüent… En resum, una guia de consulta per tenir-la sempre a mà.

L’interès en els productes naturals li ve de família, però les generacions d’ara ja n’estan molt allunyades. Per què creu que ens hem apartat tant d’una cultura vinculada a la terra?
Potser per comoditat. Si hem de triar entre conrear els aliments i anar al supermercat a comprar-los, és fàcil saber què escolliria la majoria. De tota manera jo no seria tan pessimista. Sempre hi haurà un sector de la població allunyat del món natural, però cada vegada, i per sort, som més gent que valorem, estimem i ens sentim més que mai lligats a la natura. Fins i tot el més urbanita, quan arriba el cap de setmana se’n va a la muntanya «a desconnectar», però en realitat quan hi va és a connectar amb la natura. Si no, perquè es valoren tant a les ciutats els parcs i els jardins? Necessitem portar un trosset de natura al món de l’asfalt, és una necessitat vital, com ho és abraçar un arbre.

Explica que de la seva àvia ja li arriba aquesta connexió amb els productes naturals, però també la seva mare és coneguda sobretot per una cuina de proximitat amb productes tradicionals de la cuina catalana. Quin ha estat el mestratge familiar que ha tingut en aquest sentit?
La iaia Maria no tenia consciència del concepte ‘ecologisme’, però el va practicar tota la vida. A casa sembràvem pèsols, patates, tomàquets… Es menjava del que es collia de l’hort. No es llençava mai res. El pa sec es remullava per a les gallines, es sargien els mitjons i per Sant Josep es menjava crema catalana feta a casa, no es compraven natilles.
Viure tot això durant la infància et marca de per vida, i, encara que quan s’és jove no ho valores, de gran ho poses en pràctica amb molt d’orgull.

La farmaciola natural ens la podem elaborar nosaltres mateixos, però com accedir a aquests productes? Com ho fa vostè?
Una farmaciola natural la tens ben a prop: vés al mercat, a les parades dels pagesos que porten productes de km 0, a l’herbolari de tota la vida, el de confiança —aquell que encara ven les herbes a granel i que t’aconsella—, al jardí de casa on tens sembrada farigola, menta i romaní. Puja a la muntanya i aprèn a reconèixer les herbes remeieres, les ‘males herbes’, que en diu el pagès. Si saps buscar bé, trobaràs tots els ingredients per fer els teus remeis casolans.

Als boscos del Maresme es poden trobar i agafar alguns d’aquests productes. És recomanable fer-ho o millor anar a un herbolari de confiança?
Depèn. Si sabem identificar correctament la planta la podem recol·lectar al bosc, sempre amb seny, agafant just el que ens cal, sense arrencar la planta ni fer-la malbé. Hi ha, però, plantes que o estan protegides o no es troben per la zona, motiu pel qual sempre les podem trobar en els herbolaris.

Cada cop hi ha més gent interessada en aquest tema. Què és i com participa en el moviment popular Remeiers i Remeieres?
Remeiers i Remeieres som un grup de gent moguts per l’interès de recuperar i fer divulgació dels remeis tradicionals; Iniciat a Girona, ha anat despertant l’interès escampant-se com una taca d’oli. La prova és que en aquests últims anys s’han anat creant grups de gent interessada a conèixer les plantes medicinals i els remeis per altres comarques. Aquí, amb l’associació Maresme Dona Activa’t i el Grup d’Estudi i Difusió de Plantes i Remeis Maresme-Vallès, organitzem sortides etnobotàniques, xerrades i tallers que engresquen molta gent.

Amb els productes naturals es poden curar malalties, millorar estats d’ànims, cuidar l’estètica… Però, on estarien els límits? És a dir, es pot alternar la visita al metge i la medicació amb aquest tipus de productes?
Quan s’anomena la medicina natural com «medicina alternativa» considero que és totalment incorrecte. Hauria de dir-se  ‘medicina complementaria’. No hem de ser radicals en res, sinó trobar el terme mig per beneficiar-nos millor. Si cuidem correctament el nostre cos sempre estarà més preparat per afrontar qualsevol malaltia.Els metges que no faltin, però no invertim l’ordre de les coses. Si estàs refredat, abans pren-te farigola amb mel que qualsevol fàrmac; i si el refredat va a més, abans que hi hagi complicacions, una visita al metge no està de més. La medicina ha avançat de forma impressionant en els darrers anys i no l’hem de rebutjar quan fa falta.

Cal que s’ensenyi a les escoles una cultura basada en els productes naturals i de la terra?
Per descomptat! I això a moltes escoles ja s’està fent amb els horts escolars. La pega que trobo és que aquests horts a l’ensenyament secundari desapareixen. Fer el seguiment d’un hort ensenya molt i va enllaçat amb la bona alimentació. Un nen que ha regat cada setmana un enciam, se l’estimarà i a la taula el gaudirà com mai.

Per on hem de començar per iniciar la nostra pròpia ‘farmaciola natural’?
Jo recomano fer un volt pel mercat i tenir l’hàbit de comprar la verdura directament al pagès. Tenir sempre a casa farigola, alls i beure aigua fresca, passejar per la natura i trepitjar més terra que asfalt.
I sobretot, pensar sempre que el millor remei és conservar l’alegria de viure.