Cosa d’homes

Creuen que el treball de la casa els continua afectant i per aquest motiu no es consideren jubilades encara que laboralment ho siguin. Per alguns estudiosos del comportament humà aquesta situació justifica el fet de que les dones visquin 6 o 7 anys més que els homes. En la majoria del teixit associatiu predomina l’element femení com a impulsores de les seves activitats amb proporcions aclaparadores.
En associacions de gent gran els principals càrrecs de direcció continua també essent cosa d‘homes. S’acostuma dir que les dones volen però no saben i els homes saben però no volen. Quan les dones comencin a saber i dominar la gestió d’una associació molts dels actuals càrrecs directius masculins s’aniran en orris. Arribats en aquest punt cal fer la reflexió de quin ha de ser el paper dels homes jubilats. Els qui tota la vida han anat al bar i la seva dona els ho ha consentit, no tenen cap problema, ho continuen fent. Els qui els agraden els treballs manuals, si poden, fan bricolatge. D’altres han après a fer de cangurs. La veritat però, és que molts d’ells no s’acaben de situar bé en un territori casolà, dominat per les dones. si bé al final generalment s’acaba reconduint la situació.