Publicat el 27/05/2009

En primer lloc el d’una persona que no ha tingut sort a la vida, pobra de solemnitat, que només cobra una pensió contributiva, concedida perquè no ha pagat mai a la Seguretat Social o no ho ha fet el temps suficient per cobrar una pensió de jubilació. Aquesta persona no pagarà res, en el seu lloc ho farà l’Estat.
En segon lloc, el cas més corrent d’una persona de bona fe, que ha treballat tota la vida, cotitzant sempre a la Seguretat Social, també ha estalviat tot el que ha pogut i és propietària del seu propi habitatge. Aquesta persona pel fet de cobrar una pensió que sobrepassa els 700 €, tenir alguns estalvis i, finalment, un habitatge de propietat, segurament haurà d’abonar íntegrament els 2.400 € que costa la plaça geriàtrica.
Finalment, en tercer lloc, el d’una persona rica, aprofitadora, que cobra una pensió mínima com a autònoma inferior als 700 €, però sí té una alta capacitat econòmica tant en diners com en propietats. Aquesta persona fa una donació a la seva família de tot el seu patrimoni, mitjançant un contracte privat que la converteix en pobra de solemnitat i per aquest motiu no paga tampoc res per la seva estada en la residència.

Deixa un comentari