Compartimento nº 6
Compartimento nº 6 de Juho Kuosmanen
Direcció: Juho Kuosmanen Interpretació: Seidi Haarla, Yuriy Borisov, Dinara Drukarova, Vladimir Lysenko
Durada: 107 min Gènere: Drama, Romanç
Arriba als cinemes Compartimento nº 6, del finès Juho Kuosmanen, després d’haver guanyat el Gran Premi del Jurat al passat Festival de Canes 2021, compartit ex aequo amb Un héroe, de l’iranià Asghar Farhadi. Kuosmanen, director de The Happiest Day in the Life of Olli Mäki, que el 2016 ja es va endur el reconeixement en la secció paral·lela.Un Certain Regard del festival, presenta ara en aquesta adaptació de la novel·la homònima de Rosa Liksom el viatge iniciàtic i alliberador de la Laura (Seidi Haarla), una jove turista finlandesa que arriba a Múrmansk, en la Rússia àrtica, escapant d’un desengany amorós a Moscou. Després de marxar a correcuita, desorientada i desencisada, emprèn aquest viatge de fugida amb l’excusa de visitar unes troballes geològiques úniques, uns petròglifs antiquíssims.
Aquest llarg trajecte siberià en tren, fet sense gaire convenciment, el compartirà al compartiment n. 6 amb un miner rus rude i impresentable, Lioja (Yuriy Borisov), que es dirigeix cap a la seva explotació minera. A partir del rebuig inicial de la noia envers el noi, la companyia forçada en un espai tancat va subvertint els estereotips i els prejudicis i es passa a una amistat singular i imprevista entre companys de ruta. En realitat el destí del viatge no té importància, ja que la fita, un cop assolida, tampoc no satisfà uns anhels incerts. El que de veritat importa i queda, com en les road movies, és el resultat transformador de l’experiència del viatge. En aquest sentit, resulta emblemàtica la tria del tema musical Voyage, Voyage de la cantant francesa Desireless, cançó que transmet molt bé l’esperit subterrani del film de Kuosmanen.
Compartimento nº 6 gaudeix d’una realització esplèndida, rodada de forma magistral enmig de l’estretor dels passadissos del tren o l’espai tancat del compartiment. És una pel·lícula de gran fissilitat, forçada per la proximitat dels cossos, que reflecteix des de la transparència i la naturalitat aquesta bonica amistat entre contraris, forjada en les diferents etapes del camí; un film que després s’obre als espais oberts, tot i que la visita a Múrmansk, una mena de viatge als confins habitats del món, té lloc enmig d’una tempesta de neu, afrontats ara a una climatologia adversa. Una seqüència culminant amb els protagonistes enlairats en un vaixell varat, destrossat, amb citació inclosa del Titanic de James Cameron, esdevé un dels moments més preciosos d’aquest viatge estrany i bonic que té tant de físic com d’anímic.
