Publicat el 15/12/2016

El quart cultiu alimentari més gran del món, després de l’arròs, el blat i el blat de moro, és el de la patata. És per això que aquest tubercle és, de fa molt, un aliment bàsic que s’utilitza en infinitat de plats. En l’actualitat existeixen milers de varietats, i cadascuna té unes característiques particulars que cal conèixer per escollir la més idònia en cada moment.
Segons la durada del cultiu i la seva maduració trobem les següents categories:
Primerenques. Es recullen entre el 15 d’abril i el 15 de juny, en un cicle de 90 dies, és a dir, abans que hagi acabat el seu cicle de maduració natural. Són petites, amb la pell fina i daurada, molt nutritives i menys calòriques que la resta. Indicades per cuinar-les al vapor o en truita, ja que a altes temperatures perden les propietats nutricionals.
Semitardanes o normals. Es recullen entre el 15 de juny i el 15 de setembre i el seu cicle dura uns 120 dies. Són més grans de mida i molt més versàtils a la cuina.
Tardanes o velles. Es recullen fins al 15 de gener, amb un cicle d’entre 150 i 200 dies. Tenen la pell una mica més gruixuda i més fosca, i la carn groga. Són perfectes per als guisats, estofats i purés.
Pel que fa a les varietats més populars a Catalunya, destaquen les següents:
Kennebec. Les més conegudes de casa nostra, les de Prades, amb IGP, són d’aquesta varietat. Es tracta de patates tardanes i tenen una mida mitjana. Són bones per fer-les al forn, a la brasa, fregides o bullides.
Red Pontiac. Fàcilment identificables per la seva pell vermella. Són patates semitardanes especialment indicades per cuinar al vapor o cuites, ja que mantenen molt bé el gust i la textura.
Monalisa. De varietat semitardana, és la més abundant i econòmica. Junt amb la Kennebec és una de les patates més versàtils a la cuina. La millor manera de fer-la és bullida i al forn, ja que es fa ràpid i queda tova. No es recomana per fer purés perquè no queden fines, però sí que és pot utilitzar per fregir, tot i que no és tan adequada com la varietat ‘agra’.
Violeta. Es tracta d’una patata tardana que pot ser allargada o rodona i té una pell morada, gairebé negra, i la carn de color violeta. La seva textura mantegosa la fa ideal per preparar purés o bé per fregir.
Del bufet. Patata tardana que es troba en dues varietats: vermella o blanca. És molt recomanable per fer cremes, purés i sopes, tot i que també per menjar bullida.
‘Agra’. També de cultiu tardà, és la més recomanable per fer fregida, ja que queda molt cruixent per fora i tova per dins. És de mida més aviat gran, molt compacta, i té una pell fina.

Redacció La Clau

Deixa un comentari