Publicat el 07/09/2023

7 És com tornar a casa, és allò de… «a tot arreu s’està bé, però com a casa, res». És la sensació de retrobar l’espai propi, de confort, de seguretat. Alhora, però, contemplar el curs que tot just ha començat ens pot fer una certa sensació de vertigen, de desassossec, de déjà vu. Per sort, comptem amb les celebracions.

Les celebracions són aquells bolets que van apareixent en el decurs de l’any i que ens permeten fer un parèntesi, un respir per tenir moments especials, d’agraïment, d’introspecció, de reunió amb aquells que estimem. Tal com estan les coses, val la pena aprofitar tots els moments que se’ns presentin per celebrar que hi som, que estem vius, que ens estimem, que no estem sols, i que sempre tenim quelcom agradable per foragitar la feina de cada dia, les obligacions i les rutines.

Precisament avui estic de celebració perquè és el meu sant; bé, la meva santa, santa Regina: una dona que ho va passar força malament, fou verge i màrtir, però gràcies a la qual cada any tinc un dia especial que comparteixo amb aquells que estimo, i és un goig constatar que aquells que t’envolten recorden el teu dia i comparteixen la teva joia.

La nostra pertinença a un col·lectiu fa que als motius de celebració propis s’afegeixin els motius de celebració d’aquells que tenim al voltant, i que així compartim aquests moments que fan que el nostre any natural estigui esquitxat d’ocasions de reunir-nos i de sentir-nos agraïts.

Cada dia som més, arreu del món, que hem après a llevar-nos conreant l’agraïment com a eina eficaç per fer-nos conscients de tot allò que tenim i de tot allò que ens manca, d’allò que és important i d’allò que no ho és. I és aquest agraïment el que ens situa en el lloc que ens pertoca, ens permet ser objectius amb nosaltres mateixos i amb tot allò que ens envolta i ens fa créixer com a éssers humans.

I per aconseguir aquest digne objectiu caldrà que conreem en el nostre interior totes aquelles llavors que volem que germinin en la nostra societat. No recollirem justícia si abans no ens hem esmerçar a ser justos amb nosaltres mateixos i amb aquells que ens envolten; i, de la mateixa manera, poc podrem contribuir a la pau al món si en el nostre interior estem en conflicte constant.
Els grans canvis socials s’esdevenen després d’haver-se produït canvis minúsculs en la manera de fer de cada un dels seus membres. Així, de mica en mica, la massa crítica es fa cada vegada més gran, fins que el canvi social és una realitat.

Som-hi, doncs! Amb els ulls fits en la nostra comesa principal, que és ser feliços fent feliços aquells que ens envolten, comencem el nou curs amb il·lusió i aprofitem totes les ocasions que la vida ens posi al davant per celebrar que no som éssers aïllats, sinó que formem part d’un univers que ens acull, ens estima i vetlla per nosaltres.

 

 

Regina Ferrando i Ferran
Trobaràs els escrits publicats amb anterioritat a:
www.reginaferrando.cat
regina@reginaferrando.cat

Deixa un comentari