Publicat el 04/05/2011

INTERPRETACIÓ: Edgar Ramírez, Alexander Scheer, Nora von Waldstätten
DIRECCIÓ: Olivier Assayas
DURADA: 140 min

Ilich Ramírez, més conegut com Carlos, és el terrorista més famós dels anys 70 i 80. Però, tot i la seva fama, la seva vida està coberta per un vel que no deixa veure clarament què hi ha de mite i què de veritat. Amb aquesta pel·lícula, inicialment en forma de sèrie per a la televisió amb un total de sis hores de duració, reduïda a dues hores i mitja per a la gran pantalla, Olivier Assayas vol treure aquest vel i indagar en la figura de Carlos amb totes les seves contradiccions. Una difícil feina tenint en compte l’escassa documentació i la poca fiabilitat de les fonts que es poden consultar. Però és que Carlos no és només un biopic, és molt més.
El film es divideix en dues parts: en la primera part veiem el jove Carlos, un idealista que creu en la revolució internacionalista a partir de la lluita armada i pensa que manifestar-se no serveix per a res, fins al punt que decideix unir-se a l’FPLP; en la segona part l’idealisme s’esvaeix i el terrorista passa a convertir-se en mercenari, es queda sense aliats i acaba convertit en un ésser patètic que ja no troba lloc en el món postguerra freda.
Així doncs, la història de Carlos és també la del món que l’envolta, però des d’un punt de vista que els llibres d’història no aborden. La pel·lícula ens mostra les clavegueres de la política internacional, les difícils relacions dels terroristes fins i tot amb els països suposadament partidaris de la seva causa, i les lluites internes en el mateix si de l’FPLP.
No és la primera incursió d’Assayas en les qüestions relatives a la globalització, la seva mirada és crítica, però també hi sobrevola una certa enyorança pels ideals perduts. Carlos és un personatge que representa perfectament aquest sentiment, un individu que va voler escriure la Història però que finalment es va veure arrossegat per ella.
Es tracta, doncs, d’una pel·lícula quasi imprescindible, almenys com a document d’una època des d’un punt de vista al qual no tenim gaires oportunitats d’accedir. Cinematogràficament, el treball d’Assayas és notable, encara que de vegades l’excés de personatges pot despistar una mica. El treball amb els actors és fabulós, de manera que dóna una credibilitat indispensable per a un film d’aquestes característiques.
Com a reflexió final, destacar que un altre cop, com ja va succeir amb Misterios de Lisboa, el projecte ha sigut possible gràcies a la televisió. En aquest cas rodat en 35 mm i amb rodatges al Iemen i al Líban amb només 15 milions d’euros, tota una odissea.

Deixa un comentari