Burning | La Clau -Revista gratuïta del Maresme
Publicat el 31/10/2018

INTERPRETACIÓ
Yoo Ah In, Yeun Steven, Jun Jong-seo, Gang Dong-won, Seung Geun Moon
DIRECCIÓ Lee Chang-dong
DURADA 148 min
GÈNERE Drama / Misteri

En tot cas, és agradable trobar una pel·lícula que entengui l’essència de l’obra de Haruki Murakami. Potser sí que Lee Chang-dong dilata el seu treball innecessàriament, però l’encaix de totes les peces és prou elegant per decantar la balança en el cantó positiu. Curiosament, és una pel·lícula que provoca més d’un badall i, tanmateix, aquesta és la sensació que més ràpidament s’evapora de la memòria. El record que perdura és el d’una preciosa caixa de misteris existencialista. Una encertada adaptació d’un relat curt de l’inimitable escriptor japonès que no desaprofita l’ocasió per recopilar alguns dels trets més característics del seu llegat literari.
Com en els llibres de l’autor, el principal atractiu de Burning són els seus personatges. Adolescents carregats d’incertesa i alhora més conscients que la majoria d’adults, plens d’ingenuïtat però capaços de viure les aventures més inimaginables i esgarrifoses. I pel que fa a l’inigualable agilitat de l’escriptor, aquí es materialitza en una encertada posada en escena d’estil indie: poca música, notable protagonisme de la direcció d’art, enquadraments que interactuen amb l’espai, especial atenció a les (pausades) accions dels personatges…, i un apartat imaginari que tan aviat pot servir de metàfora com pot representar la subtil explicació d’una sèrie de fets tangibles.
Sens dubte, la pel·lícula que ens ocupa es decanta per la segona opció. Prenent com a punt de partida el relat curt Graners en flames, i fent ús d’una sèrie de recursos narratius extrets de les brillants novel·les La caza del carnero salvaje i Balla, balla, balla, Chang-dong construeix un hipnòtic enigma fantàsticament esquematitzat. El resultat és un producte que recopila el millor de Murakami, però que també sap enfrontar-se al públic no iniciat. La resolució, diferent de la del relat original però profundament fidel a l’estil de l’escriptor, sap trobar l’equilibri perfecte entre la desesperança i l’optimisme, entre indefinit i conclusiu. Una fantàstica mostra de com deixar empremta en l’adaptació d’una obra inclassificable.

 

Martí Sala4
marti_1988@hotmail.com
Compte Twitter: @1988_sala
www.cinemaldito.com

Deixa un comentari