Publicat el 23/12/2009

El consumisme està traient protagonisme a la grandesa d’aquestes festes que podrien servir per fer aflorar a les persones els sentiments més nobles per reflexionar, any rere any, sobre si s’ha fet prou bé el que s’esperava que fessin. L’experiència viscuda hauria de servir per valorar i afrontar tot el que encara queda per fer, tot el que els altres desitgen o necessiten que faci de nou cada persona.
Ens trobem que entre les persones grans n’hi ha que les esperen amb delit i d’altres que preferirien que no existissin. El principal problema de la gent gran, el de la solitud, en aquestes festes pot tenir un significat excessiu en sumar-se records molt feliços de festes passades rodejada de família que mai més es donaran. Cal agrair l’esforç d’algunes persones per minorar aquesta solitud.
Amb la felicitació que és pròpia d’aquestes dates, voldria traslladar als lectors d’aquest espai el sentiment, voluntat i motivació que he intentat transmetre en aquesta columna Sèniors, amb l’esperança i il·lusió que una tot just encetada cultura sènior pugui ser d’utilitat per fer possible un món millor. Bon Nadal, pau, concòrdia i solidaritat.

Deixa un comentari