Blaumut
Blaumut és un grup musical que combina l’estil del folk amb el pop, la música clàssica i la cançó d’autor. El nom d’aquesta formació el prenen de la cançó Islàndia, del seu disc El turista. Els components que donen forma a Blaumut són Oriol Aymat (violoncel i veus), Xavi de la Iglesia (veu, guitarres i baix), Vassil Lambrinov (violí i percussions), Manel Pedrós (bateria i veus) i Manuel Krapovickas (contrabaix i baix elèctric). Entre els elements que caracteritzen la seva música trobem lletres plenes d’imatges, arranjaments d’instruments clàssics de corda i el so de diverses andròmines que contribueixen a la creació personal i particular de l’atmosfera de les seves cançons.
Quines són les claus del seu darrer àlbum, Equilibri?
Parla de la dificultat de mantenir l’equilibri, en qualsevol àmbit de la vida; del que costa trobar aquest punt exacte on físicament i mentalment ens sentim al lloc on hem d’estar. I n’estem molt satisfets. És un disc que sona com volíem. A nosaltres sempre ens ha agradat tenir als nostres discs textures electròniques, i en Equilibri la presència d’aquesta base és molt evident. Es nota aquesta parcel·la electrònica que sempre ens ha agradat que fos present en els nostres treballs.
I l’equidistància que marca amb el seu primer treball, El turista?
Al llarg d’aquests anys hem pogut acumular experiències, sensacions i hem après molt i molt en els directes. Amb El Turista vam tenir l’oportunitat d’arribar a molta gent, i això per a nosaltres va ser una gran sort, un fet que continuem celebrant cada dia. Des de llavors moltes coses han canviat al nostre voltant, hem crescut a nivell personal i hem evolucionat com a músics. Blaumut ens ha donat i ens dona encara moltes oportunitats i experiències úniques que, d’una altra manera, sense el grup, no haguéssim viscut. No obstant això, seguim sent els cinc amics que s’ho passen bé fent música plegats, i conservem encara la mateixa essència dels nostres inicis.
Què n’han après, de l’èxit del seu tema Pa amb oli i sal?
L’agraïment a totes i cadascuna de les persones que han fet possible que aquesta cançó sonés per tot arreu; que agradés tant ens va donar l’oportunitat d’estar on som i de continuar mostrant cançons que el públic acull amb molta alegria. Molt agraïts.
Podrien valorar l’experiència de la producció del disc Equilibri, amb Marc Parrot i Joel Condal?
Una gran experiència. Una vivència que ha estat molt intensa i engrescadora. Poder comptar amb la seva col·laboració ha estat un aprenentatge meravellós, que ens ha permès gaudir de la companyia de dos grans professionals amb una gran sensibilitat. I tant l’un com l’altre han sabut entendre a la perfecció el concepte del grup i n’han extret la seva millor versió, de la qual ens sentim molt satisfets.
Què ens poden explicar del seu treball autoeditat, El primer arbre del bosc?
Va suposar un gran repte, i n’estem molt satisfets. En El Primer Arbre del Bosc vam poder transmetre nous sons i noves energies. La creativitat en constant evolució.
Quins concerts tenen programats properament? És previst que actuïn al Maresme?
Sí, al Maresme actuarem el 8 de juliol al Festival d’Estiu Alella, als Jardins de Cal Marqués. Els propers concerts que tenim són a Llagostera, Gironella, Madrid, Terrassa, Corbera, Festival Grec de Barcelona, Tarragona i Igualada. A l’estiu també tocarem a les illes Balears, al Festival de Cap Roig, al Festival d’Empúries, a Vilanova i la Geltrú, a Cubelles, Lleida, etc.
Com veuen el panorama musical català actual? Quines amenaces i quines oportunitats?
Ric. Hi ha moltes propostes interessants. Amb diferents estils. Amb un públic molt agraït amb les novetats i gaudint molt dels concerts en directe. A nosaltres ens sembla que la música en català gaudeix d’un bon estat de salut, tant pel que fa a la quantitat com a la qualitat. Es poden trobar molt bones propostes que han sorgit o s’han difós gràcies a la xarxa, la qual cosa representa tot un món de possibilitats i contribueix a aconseguir que les discogràfiques hi apostin o a fer que els grups s’animin a autoeditar els seus treballs.
Què recomanen als grups musicals que comencen?
Sobretot, que s’ho passin molt bé, que gaudeixin del que estan fent. És el més important.