Publicat el 21/07/2022

Benediction, una pel·lícula de Terence Davies.

Direcció: Terence Davies.

Interpretació: Jack Lowden, Simon Russell Beale, Peter Capaldi, Jeremy Irvine, Kate Phillips, Gemma Jones, Ben Daniels, Geraldine James.

Durada: 137 min.

Gènere: Drama | Biogràfic.

 

El cineasta britànic Terence Davies, responsable de melodrames tan estilitzats i corprenedors com The Deep Blue Sea (2012) o Sunset Song (2015), estrena ara un altre film preciós, Benediction. Es tracta d’una delicada obra biogràfica sobre el poeta Siegfried Sassoon (Jack Lowden), allistat a l’exèrcit a la Primera Guerra Mundial amb rang de tinent i que, esfereït per l’horror d’aquella carnisseria, renuncia a tornar al front, declarant-se objector de consciència. El seu pacifisme el podia haver portat a un consell de guerra que l’hagués condemnat a morir afusellat, però gràcies a les seves amistats va ser destinat a un hospital, on el van sotmetre a teràpia.

Una pel·lícula sobre el pes de la vida, l’amor i la mort, plena de cultura i lirisme, amb ús de transparències i sobreimpressions, de transicions molt treballades i elegants i d’acuradíssims moviments de càmera, tant panoràmiques com tràvelings. També els salts temporals són esplèndids, com quan el personatge envelleix de cop per passar al futur –interpretat llavors per Peter Capaldi– i viceversa; o quan s’ utilitza el recurs de la veu en off recitant els poemes antibel·licistes de Sassoon mentre es projecten noticiaris esfereïdors sobre la Gran Guerra. Commou tota la intel·ligència fílmica i la sensibilitat estètica aplicades per Terence Davies en aquest film sobre la memòria del passat i del present del poeta.

El director aborda també la identitat homosexual de l’autor, les seves relacions convulses amb els seus amants, el seu matrimoni amb una dona o la conversió al catolicisme. La culminació d’aquest film exquisit és un final bell i emotiu quan, en la solitud d’un parc, l’home madur es transforma en el jove poeta mentre s’evoquen els éssers estimats . Aquesta desfilada de rostres ja esvaïts ens recorda la poètica melangia d’Els morts de James Joyce, novel·la portada al cinema per John Huston el 1987 amb el seu darrer alè cinematogràfic, Dublineses. La proposta més recent de Davies ens arriba després de competir en el passat 69è Festival de Cinema de Sant Sebastià, on malgrat els seus incomptables mèrits es va haver de conformar amb un premi de consolació, el de millor guió.

 

Joan Millaret i Valls

amic logo

amic logo

Deixa un comentari