Bastina, rajada, escrita, clavellada... | La Clau -Revista gratuïta del Maresme
Publicat el 17/07/2019

Aquest peix, com molts de nosaltres, té diversos noms, i depenent del lloc l’anomenen d’una manera o altra.

És de la família dels taurons i pot mesurar entre els 9 i els 80 cm. Té el cos molt aplanat, ja que viu sobre fons de terra o roca entre 10 i 500 m de profunditat. És de color marró més fosc a les vores i més clar al centre, amb taques a tot el llom i de color blanc a la part ventral. La seva pell és aspra a causa dels denticles dèrmics. S’alimenta principalment de crustacis, però també d’altres animals bentònics, com amfípodes, gambetes i crancs. La seva dieta pot completar-se amb peixos petits.

Hi ha qui és una mica reticent a tastar la seva carn cartilaginosa, però els entesos la valoren molt. Se’n recomana un consum ocasional per la tendència a la vulnerabilitat de l’espècie, tot i que encara no està amenaçada.

La rajada conté molt poc greix, menys d’un gram per cada 100 grams de peix. El seu contingut proteic és moderat, si bé les seves proteïnes són d’alt valor biològic perquè contenen tots els aminoàcids essencials.

Es tracta d’un peix poc conegut i a vegades poc reconegut i no gaire abundant, però d’un sabor i textura fantàstics. Menjat amb suquet és d’aquells peixos per cruspir-se amb les mans, sense cap vergonya, xarrupant-ne els cartílags i llepant-se’n els dits, ja que una gran part comestible de la rajada són les seves aletes d’espines cartilaginoses. Durant anys ha estat la menja dels pescadors que se’l cuinaven a la barca amb un fogonet de pedra. Un aliment de supervivència diària que, ves per on, s’ha convertit en un gran plat.

 

Redacció La Clau

Deixa un comentari