Arrietty y el mundo de los diminutos

L’Estudi Ghibli, llar d’un fantàstic grup d’artesans dirigits pel genial Hayao Miyazaki, torna a oferir-nos una de les seves extraordinàries obres. En aquest cas, però, el mestre Miyazaki només ha participat en el guió i ha deixat la direcció a uns dels seus deixebles més joves.
Basat lliurement en el clàssic infantil de Mary Norton Los incursores (The borrowers, 1952), Arrietty y el mundo… ens introdueix un altre cop en un univers a mig camí entre la fantasia i la quotidianitat, on la vida pot ser tan crua com apassionant, sense melodrames forçats.
Arrietty és un ésser de la mida d’un ratolí que habita amb el seu pare i la seva mare entre les parets d’una casa on arriba, inesperadament, un nou ocupant. El nouvingut, un noi amb una greu malaltia del cor, descobreix accidentalment l’existència d’Arrietty, trasbalsant la vida de la família.
L’equilibri natural és un tema recorrent en les pel·lícules de l’estudi, en especial en les de Miyazaki. El medi ambient preocupa el mestre, però a les seves pel·lícules no es dedica al proselitisme. Ni els personatges es poden classificar des d’una òptica maniqueista on bons i dolents s’oposen sense matisos. Els personatges “Ghibli” escapen als arquetips per convertir-se en éssers complexos, en reflexos més autèntics de la realitat que el que se sol trobar al cinema infantil. Són els millors exemples d’humanisme i ecologisme sense estridències fets animació.
La direcció de Yonebayashi aporta certa frescor a una història menys intensa que les anteriors. Es manté l’ús de la bellesa com a element narratiu i estètic, també l’èmfasi en les diferències entre el món dels humans i el de les criatures màgiques, però sembla que el pupil encara reverencia massa el mestre com per deixar-se anar, notant-se cert encartonament en alguns moments.
De totes maneres, la qualitat tècnica fa que no es pugui parlar d’una obra menor. Com es transmet el contrast entre el món d’Arrietty i el dels humans per mitjà de com experimenten i interactuen els diferents personatges amb el vent, l’aigua o els mobles de la casa ja fa aquesta pel·lícula mereixedora de tot reconeixement.
Una altra oportunitat per portar els nostres fills, néts, nebots o, per què no, parelles a gaudir de la màgia de l’animació no ja per a nens o per a adults, sinó per a persones.