Ara sí

Ara sí que fa calor! Però la calor ve acompanyada de les vacances, o sigui que és temps de pausa, de parèntesi, de tornar al cos les condicions de descans que li hem negat durant tot el curs; i, si ho fem a consciència, el cos ens ho agrairà.

Tenim un cos preparat per a tot, amb capacitat d’adaptació a moltes circumstàncies que a nosaltres ens semblen insuportables, i cal que no perdem aquesta preparació que ajuda a mantenir la salut i ser menys vulnerables.

Aquell costum que ens caracteritza, tan humà, de no voler acceptar els canvis: si fa fred, rondinem perquè fa fred; si fa calor, perquè fa calor; si plou, perquè plou… Així, hem arribat a l’absurd de crear artificialment la mateixa temperatura tot l’any, amb correctius com les calefaccions i els aires condicionats que, a part de privar-nos de l’experiència física saludable dels canvis, signifiquen una despesa incalculable, tant per a les nostres butxaques com per al medi ambient.

Obviem la saviesa de la natura que ens dona a cada moment allò que és bo per a nosaltres i intentem canviar la realitat amb els nostres coneixements limitats. La natura hauria de ser la nostra gran mestra. Si ens fixem en els animalons, ens adonarem que no necessiten ni calefaccions ni aires condicionats, que el seu cos s’adapta a totes les circumstàncies.

Creieu que és normal que a l’hivern, dins de les cases, haguem d’anar amb roba d’estiu i a l’estiu, amb roba d’hivern? Això passa. Tots sabem que, si a l’estiu anem al cinema, haurem d’emportar-nos «una rebequeta» si no volem agafar el que no tenim.

Amb tot això anem a parar a la nostra resistència al canvi i a una societat que ha aconseguit trastocar les lleis de la natura, creant ambients diametralment oposats. Una cosa és que, si fa calor i hem de treballar, intentem pal·liar-ne els inconvenients, però sense passar-nos: tampoc no cal que ens morim de fred.

Com sempre, anem a parar a la necessitat cada vegada més imperiosa de fer servir el sentit comú. Totes les masses piquen, diem col·loquialment, i és ben cert. Tenim totes les comoditats que fan que el nostre cos perdi cada vegada més vitalitat per la manca d’estímuls i de moviment.

Aprofitem les millores aconseguides per la intel·ligència humana, però guardem-nos de malmetre la intel·ligència més gran que ens ha creat. Cal conscienciar-nos de la destrossa mediambiental que, per ignorància, hem infligit a l’univers. Fem el possible per no anar més lluny en la destrossa i comencem a pal·liar-ne les conseqüències.

Finalment, anem a parar al concepte de respecte. Respecte que també vol dir estima. Allò que s’estima no es malmet: se’n té cura. Així doncs, de la natura, n’hem de tenir tanta cura com de la pròpia família. És casa nostra, que ens acull i ens ho dona tot perquè puguem viure.

Regina Ferrando i Ferran
Trobaràs els escrits publicats
amb anterioritat a:
www.reginaferrando.cat
regina@reginaferrando.cat