Apunts de psicoanàlisi: la falta
La falta és un concepte ben psicoanalític. S’extreu després d’haver decapat la ceba. Cada capa la forma allò que ens sobra de nosaltres mateixos. Es viu millor essent conscients de la falta, és un estat de dignitat. La falta té a veure amb la veritat del subjecte que es troba exposat al món amb poc més que el que porta posat. Una psicoanàlisi traurà allò sobrer, el que té a veure amb els gaudis, o almenys ho aclarirà. Serem conscients del nostre gaudi i per on discorre. El podrem calcular i no ens sobrepassarà.
La falta s’extreu, com un destil·lat que extreu l’essència, de passejar per les pròpies paraules durant un temps. És una operació de buidatge. També es pot entendre com el procés de treure els vels de l’ésser.
Els nostres temps, el comerç, ens tenen tips de productes. Allò que pots necessitar es multiplica en opcions, i sovint n’hi ha que cauen en l’ansietat d’haver d’escollir entre tantes opcions. La psicoanàlisi comprova que la vida és incerta i que la mou el desig. És incerta perquè per molt que ens hi esforcem passen coses imprevistes, però sabent això ens disposem, gràcies a la capacitat de desitjar, a viure-la. Entre tot això hi ha la falta, el forat, allò que ens impulsa a continuar i que no tothom té ben situat o assumit. En una psicoanàlisi s’insisteix en aquest fet. Es repeteix, s’hi dona voltes.
N’hi ha que s’esforcen a projectar-la en els altres i no en volen saber res o directament no en saben res. N’hi ha que la intueixen però no l’acaben d’incorporar, i n’hi ha que l’han situada al lloc que li pertoca, un procés que de vegades requereix anys.
Aquest lloc entre el cos i les paraules permet viure en una experiència de sentit i també de sense sentit, ser conscients d’un mateix i de l’altre, entendre el que passa per a un mateix i per als altres.
Però això és a contracorrent del mercat, perquè el mercat ens impulsa a consumir i, sense pretensions de misticisme, conèixer la falta demana una mirada cap endins i cap enfora, veure com la part del dins es veu afectada per la part de fora, i viceversa.
Val a dir que la falta no és la necessitat. La falta és una condició estructural de l’ésser humà, i la necessitat una de les expressions de la falta. També podem parlar de privació, frustració i, per què no, d’obsessió i fins i tot mania i depressió. Per això és tan important ser conscients de la falta i de quins significats té per a nosaltres. Aquest és el treball que proposa la psicoanàlisi. Sovint en comencem a ser conscients perquè alguna cosa ens passa, quelcom no rutlla, tenim algun símptoma, fins i tot alguna molèstia inexplicable. Desxifrant l’inconscient, sempre en funcionament, acabem per caure en la falta, i d’aquest procés s’extreu una satisfacció.
Jordi Alcàsser i Micaló, psicoanalista
https://apuntsdepsicoanalisi.blogspot.com/
