Ansietat crònica | La Clau -Revista gratuïta del Maresme
Publicat el 17/12/2020

Tots podem connectar amb l’ansietat: podem sentir PORS en algun moment de la nostra vida. De fet, són emocions que compleixen una funció important: mantenir-nos fora de perill d’allò que ens pot passar en el dia a dia. El nostre sistema nerviós està preparat per sentir ansietat i por en situacions perilloses per tal de poder-les identificar com a senyals d’amenaces.

Però quan sentim ansietat i pors en situacions completament inofensives, deixen de ser útils per a la supervivència i poden estructurar-se com un trastorn d’ansietat. Quan sentim ansietat durant mesos o anys de forma insistent estaríem parlant d’ansietat crònica o d’un trastorn d’ansietat cronificada. L’ansietat crònica es manté per la forma com ens relacionem amb tot el que succeeix a la nostra ment, i no tant per les coses que passen realment.

Els símptomes corporals d’ansietat són el testimoni de la història de milers d’anys d’evolució de la nostra espècie i estan relacionats amb la urgència per a respondre davant d’una amenaça. Per exemple, en una situació de perill, la fugida, el fet de quedar-nos immobilitzats o desmaiar-nos per fingir que estem morts, ens pot ajudar a sobreviure. Són per tant reaccions que el cos «porta de sèrie» i constitueixen una resposta natural en sentir-nos amenaçats.

Una vegada que haguem valorat la perillositat de la situació i es dispara «l’estat d’alerta», el nostre cos es posarà en guàrdia: pujarà la seva freqüència cardíaca i respiratòria, sentirem l’adrenalina per tot el cos, els músculs es posaran en tensió, tremolarem, començarem a suar, sentirem ganes d’anar al lavabo, notarem la boca seca, ens costarà conciliar la son i se’ns pot activar la necessitat d’escapar de la situació.

Sovint, els estats d’ansietat crònica poden anar acompanyats de dificultats per concentrar-se, d’una sensació de confusió o distracció, de lapsus de memòria (sobretot amb tot allò relacionat amb la nostra vida quotidiana).
En els estats de tensió elevada ens pot resultar difícil raonar i podem perdre la capacitat de ser objectius, sobretot si ens domina la por.

L’ansietat també pot manifestar-se com a pensaments o imatges que ens alteren i ens fan sentir estranys.

Quan els estats d’ansietat són més freqüents, alguns símptomes corporals poden ocasionar-nos mal de cap, dolor de coll o d’esquena, problemes digestius, alteracions metabòliques, dermatològiques, tiroidals, etc. De fet, gran part de les consultes per símptomes físics que fem al metge de família estan relacionades en realitat amb l’estrès i l’ansietat.

La ment es pot convertir en una fàbrica de crear patiment: l’arrel de tota ansietat gira al voltant de la preocupació. Si estic passant per uns moments difícils a la meva vida, els canvis que han passat o que penso que poden passar són una font constant de preocupacions.

Anticipar què pot passar pot agitar la nostra ment. I en aquest procés d’agitació ens veurem patint conseqüències futures que no desitgem, i malgrat que existeixi una possibilitat remota que allò que temem en un futur s’esdevingui, ens genera un estat crònic d’ansietat. Qualsevol cosa que passi pot disparar un «… I si?», «I si allò que tant temo que passi, arriba a passar?».

Amb aquesta pregunta i el dubte de l’«i si?» ja hem engegat tot el mecanisme de supervivència i se’ns farà molt difícil de poder-ho aturar.

Quan entrem en un «bucle mental», es posen en escena un conjunt d’actituds i creences que ens porten a manipular la nostra experiència mental amb la finalitat de sentir-nos millor, però es produeix l’efecte contrari, ja que la nostra ment, quan detecta una amenaça i entra en fase de bucle mental o de «centrifugadora», comença un procés frenètic que la porta a revisar i a comprovar tots els mínims indicis d’amenaça percebuts, amb la finalitat de prevenir qualsevol perill inimaginable.

Aquesta recerca frenètica i esgotadora, lluny de calmar-nos i alliberar-nos d’aquest estat de tempesta emocional, encara ens posa més nerviosos. Tota aquesta preocupació excessiva en si mateixa és una font de patiment que contribueix a sostenir i a cronificar les nostres pors, temors i incerteses.

Allò important a tenir en compte és com anem construint les nostres realitats moment a moment i com manipulem interiorment les nostres emocions i pensaments.

 

Anna Sibel
Psicòloga clínica amb2@copc.cat

Deixa un comentari