Publicat el 03/10/2019

L’equip Nenas Team està integrat per la barcelonina Tere Armadans (pilot) i la igualadina Anna Vives (copilot). Elles participen a ral·lis de regularitat amb vehicles històrics. L’any 2017 van guanyar la Coupe des Dames del Rallye Monte-Carlo Historique, on van aconseguir ser el primer equip espanyol a obtenir aquesta copa. També han deixat empremta esportiva amb bons resultats al Ral·li d’Andorra, al Costa de Azahar Classic, al Berguedà, al Rally de España Histórico, al Girona Històric, al Clàssic de Mallorca, al Critèrium Nocturn de Sant Feliu, al Motorland Clàssic, al Comtat de Cerdanya o al Rally Catalunya Històric.

Com neix l’equip Nenas Team? I per què li posen aquest nom?
Nenas Team neix el 2012, quan l’any anterior coincideixo amb la Tere en l’organització del Ral·li Costa Brava FIA. Ella havia fet carreres de joveneta i després d’uns anys apartada d’aquest món volia tornar-hi. Jo havia començat a fer de copilot el 2007 en ral·lis ja de clàssics, i la idea de córrer juntes formant un equip femení ens va fer molta il·lusió. El nostre primer ral·li plegades va ser a Sabadell, al Ral·li de la Llana.

El nom no va ser buscat, va sorgir sol després d’anomenar-nos així la resta d’equips, masculins tots ells o en tot cas mixtes: «les nenes» era el més fàcil per identificar-nos.

Com arriba vostè al món de l’automobilisme? D’on surt la seva vocació?
Vaig néixer en una família d’apassionats pel motor. El meu avi ja competia en ral·lis de regularitat; el meu pare, mecànic de professió, es va dedicar més a la vessant organitzativa, creant l’escuderia Auto Sport Igualada, que va portar a terme el Ral·li Ciutat d’Igualada durant 13 edicions i la Pujada a La Llacuna, ambdues en la disciplina de velocitat. Amb l’Auto Sport Igualada vaig entrar jo en aquest món, juntament amb els meus dos germans, amb els quals coincidim també en moltes de les proves en què participem.

El meu fill petit sembla que porta també aquest ADN. Els dinars familiars són monotemàtics!

Vostès competeixen en ral·lis històrics. En què consisteix aquesta categoria?
Nosaltres competim certament en ral·lis històrics, en què els vehicles han de tenir una antiguitat mínima de 25 anys. Dins d’aquesta modalitat, competim en l’especialitat de regularitat, no la de velocitat, que és potser la més coneguda. Els ral·lis de regularitat són proves en què l’organitzador imposa unes mitjanes de velocitat al llarg de tot el tram cronometrat. Aquestes mitjanes s’han de complir sigui quina sigui la dificultat del traçat. Es comptabilitza mitjançant uns controls secrets que enregistren la dècima de segon del pas del vehicle a través d’un transponedor que porta cadascun. L’equip que aconsegueix menys desviació respecte al seu pas teòric és el que guanya.

Amb quin vehicle competeixen?
Vàrem començar amb un Porsche 911 3.2, amb el qual hem fet la majoria de carreres, però va ser l’any 2016 quan la idea de participar en el Rallye Monte-Carlo Historique ens va obligar a buscar un altre vehicle, ja que el Porsche no tenia l’antiguitat que l’Automobile Club de Monaco exigia en el reglament de la prova. Va ser llavors quan vàrem comprar el VW Golf GTI de l’any 1979, amb el qual hem fet moltes curses a banda de la de Montecarlo i que ens ha donat també molts bons resultats. En l’actualitat els alternem, una mica en funció de les característiques del ral·li.

Quin és el paper que ha de fer una copilot?
En ral·lis de regularitat, la tasca del copilot és la de fer complir al pilot les mitjanes de velocitat que comentava. Amb l’ajut d’uns aparells més o menys sofisticats (nosaltres vàrem començar amb un biciclòmetre i un Terratrip mecànic) connectats a les rodes del vehicle a través d’unes sondes, som capaços de saber, precisar i transmetre al pilot si ha d’accelerar o reduir la velocitat en tot moment. El parany en tot això, i que no aprens fins que no et cauen mil penalitzacions, és que la traçada del pilot és la variable més ponderada. No m’allargo en aquest punt perquè resulta difícil de fer-ho entenedor sense estendre’m.
A banda d’això, el copilot ha de seguir el roadbook (llibre de ruta) i, quan correspon, controlar el temps assignat a cada participant per realitzar cada tram cronometrat i el seu enllaç cap al següent tram, regulat per controls horaris.

Quin encaix ha de tenir amb la pilot? Com treballen juntes?
La simbiosi ha de ser perfecta, la precisió en la modalitat de regularitat és absoluta. El nivell dels equips és altíssim, anem tots a la dècima de segon i la compenetració constant és la clau. Aquesta compenetració, on també hi afegeixo el vehicle, només s’aconsegueix, crec, amb molts i molts quilòmetres recorreguts juntes. Aquí no hi ha secrets. Ah, i els errors també ensenyen molt!

El fet de ser dones els ha comportat problemes en un entorn amb molts homes i tan competitiu?
Problemes, no! En l’automobilisme professional ja no ho tinc tan clar, però en l’àmbit amateur no ens afecta, en tot cas ens fa gràcia. Per a nosaltres no deixa de ser un joc el que fem, ens agrada fer-ho bé per sobre de tot i ens ho passem bé. Encara és un món d’homes, hi tenim bon amics i d’altres als qui no els agrada tant quan les coses ens surten bé… Els queda molt per evolucionar.

De tots els ral·lis disputats, quin és el que més valora?
Els valoro tots, perquè en tots hi hem posat la mateixa il·lusió i ganes, però el més especial i dur per a nosaltres ha estat sense dubte el Rallye Monte-Carlo Historique. És un dels ral·lis més emblemàtics i prestigiosos de clàssics. Hi hem participat en dues edicions formant equip amb els amics Guillem Pérez, en la part logística, i Joan Salinas, responsable de la part mecànica: imprescindibles. Aquest darrer any vaig participar-hi també amb l’esquadra Seat Coches Históricos.
Mai no oblidaré, no oblidarem —parlo en nom de la Tere també—, les aventures, esforços i emocions que vam viure en aquest ral·li; i com no, la Coupe des Dames aconseguida.

Quin tipus d’entrenament físic i emocional fan per trobar-se en forma?
No és una disciplina on calgui una gran forma física, i menys en el seient de la dreta, però sí que requereix tenir una important força mental per aguantar la concentració durant moltes hores. Per al pilot no és fàcil conduir aquests vehicles, són pesants i els nostres no disposen de direcció assistida ni d’altres millores que incorporen els vehicles de competició moderns. No parar de fer carreres és el millor entrenament.

Quins projectes de futur en l’àmbit de competicions tenen actualment?
Projectes en general: seguir fent el que ens agrada. Projectes concrets: un, tornar a córrer el Rallye Monte-Carlo Historique.

 

Entrevista: Albert Calls

Deixa un comentari