Anestesiats

Els que hem patit la dictadura franquista coneixem perfectament l’anestèsia política provocada per la recepta tradicional, pròpia d’una dictadura de la por. Avui dia, després de 25 anys de democràcia, les receptes de l’anestèsia política són les d’uns mitjans de comunicació embrutidors i les d’una classe política incompetent que sintonitza molt poc amb el plantejament dels problemes reals més importants que afecten la societat.
Aquesta anestèsia està aconseguint els objectius perseguits per la gent que tota la vida ens ha manat i que no renuncia a continuar fent-ho. Per afrontar aquesta anestèsia tenim dues grans opcions: acceptar-la o lluitar per foragitar-la. Acceptar-la suposa passar de tot el que faci olor de política, gaudint de la cultura del cor i les xafarderies que ens ofereixen uns mitjans de comunicació amb la pretensió de què les persones no pensin i es limitin a vegetar.
Aquesta opció “passota” és rebutjada per una cultura sènior que no vol viure anestesiada i sí, en canvi, vol fer-ho lluitant per fer possible una vellesa digna i respectada. Cal denunciar tot tipus d’anestèsia, la del franquisme i la de la democràcia. Si volem que el segle XXI sigui el de la gent gran (que ho serà!) comencem els sèniors, a fer-ho possible, apostant per una vida activa i socialment compromesa i no per una altra, anestesiada, claudicant i vegetativa.

Aquesta és l’aposta endegada pel Consell Sènior de Premià de Mar, que postula afrontar l’actual envelliment com una llarga aventura desconeguda, plena de grans dubtes, la solució dels quals ens hauria de servir per donar vida als anys.