Publicat el 01/03/2022

Article de salut. Amnèsia infantil: per què no recordem els nostres primers anys de vida?

 

Una gran majoria de persones no recorda res del que va viure abans dels cinc anys. L’edat mitjana dels nostres primers records és, afirmen els experts, de tres anys i quatre mesos. Aquesta incapacitat per recordar moments de la nostra primera infància s’anomena amnèsia infantil i és un misteri per a la ciència.

 

El fet que ni adolescents ni adults siguin capaços de recuperar records dels primers anys de vida és paradoxal, tenint en compte l’extraordinària capacitat d’aprenentatge dels infants durant aquesta etapa. Està comprovat que els nens de dos anys reconeixen persones i llocs, cosa que requereix memòria; però del que estem parlant és de recordar fenòmens i situacions de caràcter autobiogràfic, i això està relacionat amb la memòria episòdica. És a dir, que conservem les habilitats adquirides en els primers anys de vida, com caminar o parlar, però no recordem com ho vam fer.

S’ha demostrat que en l’àmbit autobiogràfic els infants de cinc anys poden identificar i recordar una situació que va passar quan en tenien dos. Això no vol dir que els nens de menys edat no tinguin memòria, ja que són capaços de recordar el que els ha passat; és tan sols que aquests records desapareixen amb el temps.

El perquè de l’amnèsia infantil ha intrigat els estudiosos i ha generat una gran quantitat d’investigacions sense que s’hagi arribat a un consens sobre les seves causes. Les hipòtesis formulades són diverses.

  • Entre les més conegudes hi ha la de la lingüística, que defensa que l’amnèsia infantil té relació amb l’absència de llenguatge: fins al desenvolupament d’aquesta habilitat, estaríem utilitzant una representació icònica on recordaríem a través d’imatges, però un cop la memòria comença a organitzar-se a través del llenguatge, els primers records acabarien afeblint-se fins a perdre’s.
  • Una altra teoria és la neurològica, que indica que l’absència de memòria d’aquesta època podria estar relacionada amb la immaduresa del nostre cervell i la superpoblació neuronal que tenim durant els primers anys de vida. El creixement constant i la creació de neurones dificulta que es puguin gravar informacions de manera persistent i estable, perdent-se així la informació autobiogràfica.
  • També hi pot haver vinculació entre aquest oblit i la poda neural, en què part de les neurones del nostre cervell moren de forma preprogramada per millorar l’eficiència del nostre sistema nerviós i queden tan sols les connexions més potents i reforçades.
  • Una altra de les hipòtesis suggereix que no podem recordar els nostres primers moments d’existència perquè no disposem d’una identitat, és a dir, que no tenim consciència que som, que existim, què hi ha un «jo» del qual puguem elaborar una biografia.

 

Redacció La Clau

Deixa un comentari