Àloe vera, també conegut com a sèver | La Clau -Revista gratuïta del Maresme
Publicat el 22/09/2020

Originàriament, l’àloe vera es conreava a l’Àfrica, Madagascar i en certs llocs d’Àsia. Avui dia podem trobar-lo a zones en què habitualment hi ha un clima càlid i sec (de fet es cultiva molt a les Illes Canàries), ja que aquesta planta no necessita gaire aigua i no resisteix les temperatures inferiors a 10 ºC. Precisament, la seva alta resistència és el que permet que es pugui conrear en qualsevol llar sense necessitat de tenir-ne una cura especial, més enllà d’ubicar-lo en un lloc força assolellat i protegir-lo del fred a l’hivern.

Es tracta d’un arbust diferenciable pel seu aspecte, les seves fulles són gruixudes i amb molta polpa, la qual s’utilitza amb fins medicinals i cosmètics. El seu tacte és rugós i a les vores tenen uns filaments durs que podríem arribar a confondre amb les pues d’un cactus. A més, les fulles són de color verd, però és habitual que presentin taques blanquinoses. Es conrea i manté sense gaires esforços perquè és una planta bastant resistent.

N’existeixen moltes varietats, ja que la seva producció s’ha massificat per l’elevada demanda i les seves increïbles propietats. El seu nom botànic és Aloe barbadensis Mill.
Les propietats d’aquesta planta es troben a l’interior de les seves penques. Per extreure aquest suc de sèver s’hauran de tallar les seves fulles i obrir-les; el tacte de la polpa de la part interna és viscós i no té color; amb aquest extracte es pot fabricar gel pur d’àloe vera. És important destacar que aquesta polpa no tindrà propietats curatives fins que la planta no tingui almenys dos anys.

L’àloe vera s’usa tòpicament per curar ferides i per a diverses afeccions cutànies: cremades, cremades solars, psoriasi, en la cicatrització de ferides quirúrgiques profundes, infeccions bucals… i fins i tot en picades d’insectes. És excel·lent per a la pell pel seu alt contingut d’aigua, i una gran manera d’hidratar-la i rejovenir-la.

També calma i neteja el tracte digestiu, ajuda a millorar la digestió, a mantenir sana la flora intestinal, i a disminuir els bacteris nocius de l’intestí.

Malgrat els seus múltiples efectes positius no podem oblidar que tots ells varien d’unes persones a d’altres i que els seus resultats positius depenen en gran mesura de la qualitat del producte en qüestió i de la planta que s’hagi utilitzat per a la seva elaboració.

 

Redacció La Clau

Deixa un comentari