Aikido | La Clau -Revista gratuïta del Maresme
Publicat el 10/09/2019

L’aikido resulta atractiu per a persones que per diversos motius desitgen enriquir la seva qualitat de vida, millorar la condició física, guanyar autoestima i autoconeixement, aprendre a defensar-se, ampliar els seus coneixements marcials, etc., ja que aparenta desenvolupar aquestes qualitats, però darrere d’aquesta aparença s’amaguen anys de pràctica contínua, callada i humil, no sempre fàcil d’acceptar per la dinàmica contemporània que busca resultats immediats.

La persona que practica aikido, si vol avançar ha de rebutjar la violència com a mitjà d’expressió, sense avaluar els resultats amb una perspectiva competitiva, i aprendre a respectar-se i respectar la integritat de les coses i les persones que l’envolten. En resum, ha de ser sensible a la realitat en què viu.

Les tècniques d’aikido són famoses per l’elegància de les seves formes, l’eficàcia davant les agressions i l’accessibilitat per a tot tipus de persones, però aquestes tècniques no són més que l’expressió d’un sentir, d’una forma de vida. Si la nostra actitud no intenta ser harmoniosa amb la vida, la nostra tècnica tampoc no ho serà. És possible que aprenguem a retorçar un braç o catapultar un altre contra el terra, però si no hi ha harmonia, no serà aikido.

Així mateix, la pràctica de les seves tècniques ens porta a entendre, primer físicament i després intel·lectualment, que la disharmonia no és l’estat natural de les coses. Poder acceptar-ho dependrà del grau d’assimilació de les experiències acumulades.

L’aikido, com a art marcial, planteja a la persona que el practica la realitat del seu estat davant d’una experiència determinada. Aquesta pot fer com si sentís ploure, però llavors tampoc no farà aikido.

 

Jaume Segura
Instructor shidoin d’aikido.
aitai@aitai.es
www.aitai.es

Deixa un comentari