Adolescència i xarxes socials

Tiktok, Twitch, videojocs, mòbil, youtubers, WhatsApp, Zoom, Instagram…

Les xarxes socials han esdevingut un espai en el qual formem i construïm relacions, configurem la nostra pròpia identitat i ens expressem i coneixem el món que ens envolta. Però hem valorat prou els riscos que suposa? La incidència més elevada de l’ús de les xarxes socials es dona entre els joves de 16 a 24 anys, un període crucial per al desenvolupament emocional i psicosocial de les persones. Per això és necessari comprendre millor l’impacte de les xarxes socials en els joves, posant especial interès en com poden afectar la seva salut mental.

De quina manera afecten la salut mental les xarxes socials?
Molts joves no han conegut un món sense accés a Internet i a xarxes socials. L’ús diari o gairebé diari d’Internet ha augmentat ràpidament en l’última dècada. El 2007, només el 22 % de les persones del Regne Unit tenien almenys un perfil en xarxes socials, mentre que el 2016 aquesta xifra havia augmentat al 89 %.

Ser adolescent és ja prou difícil, però les pressions a què s’enfronten els joves connectats a les xarxes són sens dubte úniques per a aquesta generació digital.

Sabem que les xarxes socials més populars són font d’innombrables beneficis i avantatges per als seus usuaris, però també generen efectes secundaris poc saludables. Un nou estudi realitzat sobre els joves britànics se centra en un problema molt particular: el benestar i la salut mental dels usuaris d’aquestes aplicacions, sobretot d’Instagram, que està considerada la pitjor xarxa per a la salut mental dels adolescents.

EFECTES NEGATIUS
Ansietat i depressió: Un de cada sis joves experimentarà un trastorn d’ansietat en algun moment de la seva vida, i les taxes d’ansietat i depressió en els joves han augmentat un 70 %. Veure amics constantment de vacances o divertint-se de nit pot fer que els joves sentin que s’estan perdent coses mentre els altres gaudeixen de la vida.

Les imatges sovint poc realistes que s’ofereixen a les xarxes socials poden fer que els altres joves tinguin sentiments d’autoconsciència i baixa autoestima, i la recerca del perfeccionisme que es pot manifestar és un moment clau per al seu desenvolupament. El son és essencial perquè puguem funcionar correctament durant el dia, i els adolescents necessiten a l’entorn d’una o dues hores més de son diària que els adults. Molts estudis han demostrat que l’ús creixent de les xarxes socials té una associació significativa amb la mala qualitat del son en els joves. Utilitzar les xarxes socials a través de telèfons, ordinadors, portàtils i tauletes tàctils a la nit abans de dormir també està relacionat amb un son de mala qualitat. Es creu que l’ús dels llums LED abans de dormir pot interferir i bloquejar processos naturals en el cervell que desencadenen sensacions de somnolència i l’alliberament de l’hormona de la son, la melatonina.

Això significa que es triga més a dormir i les persones acaben aconseguint menys hores de son cada nit. Un de cada cinc joves afirma que es desperta durant la nit per consultar missatges a les xarxes socials, cosa que els porta a ser tres vegades més propensos a sentir-se més cansats a l’escola que no pas els seus companys de classe que no utilitzen les xarxes socials de nit.

Imatge corporal: La imatge corporal és un problema per a molts joves, tant homes com dones. Només a Facebook es carreguen cada hora 10 milions de fotografies noves que ofereixen constantment la possibilitat de comparar-s’hi. Un estudi també ha demostrat que, després de passar temps a Facebook, les noies expressaven un desig més gran de canviar la seva aparença, com ara la seva cara, la pell, els cabells i el pes corporal.

Assetjament cibernètic: L’assetjament durant la infància és un factor de risc important per a una sèrie de problemes, inclosa la salut mental. L’auge de les xarxes socials ha propiciat que gairebé tots els nens, nenes i joves estiguin en contacte entre ells. La jornada escolar o d’institut permet interaccions cara a cara, i el temps a casa està ple de contactes a través de les plataformes de les xarxes. Tot i que bona part d’aquesta interacció és positiva, també es presenten oportunitats per a aquells que volen continuar amb el seu abús fins i tot quan no estan físicament a prop d’un individu. L’augment de la popularitat de les aplicacions de missatgeria instantània, com ara Snapchat i WhatsApp, també es pot convertir en un problema, ja que actuen com a vehicles ràpids per difondre imatges i missatges de propaganda.
Set de cada deu joves han experimentat ciberassetjament. Aquestes estadístiques són extremament preocupants per a la salut general i el benestar dels nostres joves. Les víctimes d’assetjament escolar tenen més possibilitats d’experimentar baix rendiment acadèmic, depressió, ansietat, sentiments de soledat i canvis en els patrons de son i d’alimentació, fins al punt que els podrien alterar la vida.

Por de perdre’s alguna cosa: L’expressió descriu una forma d’ansietat sorgida amb la popularització del mòbil i les xarxes socials, una necessitat compulsiva d’estar connectats. Es caracteritza per la necessitat d’estar constantment connectats amb el que fan altres persones, de no perdre’s res. L’intercanvi de fotos i vídeos a les xarxes socials significa que els joves experimenten un corrent pràcticament interminable d’experiències d’altres, que potencialment poden alimentar els sentiments que s’estan perdent coses.

Anna Sibel, Psicòloga clínica
605817123
asibelanguila@gmail.com