Publicat el 02/02/2017

Com va néixer la seva vocació escènica?
Per casualitat. Vaig haver de substituir un actor en un grup de teatre amateur.

Com va fer el pas a la professionalització?
Passant per l’Institut del Teatre.

Quines obres destacaria de la seva feina al teatre?
Una altra Fedra, si us plau, primera obra professional amb la Núria Espert. Un passeig pel bosc, la meva primera traducció amb el Josep Maria Flotats. Hysteria, la primera amb John Malkovich. Pel davant i pel darrere, la meva primera producció. Mentiders, la primera direcció. Agost, la primera obra amb l’Anna Lizaran. L’última trobada, el meu projecte més personal.

I del seu treball per a la televisió?
En teatre per a TV, El verí del teatre, dirigit per Orestes Lara.
En cine per a TV, Desclassificats, com a codirector amb Joan Riedweg. I sèries com Ventdelpla a TV3 i darrerament La embajada per a Antena3

La tasca de doblatge és molt feixuga? Quins actors dobla?
El doblatge és una feina estupenda si es fa bé. Pierce Brosnan.

En el cas del cinema té una trajectòria molt llarga. En quines pel·lícules s’ha sentit més còmode?
La feina més completa pot ser Francesc Macià, i com a gran producció estrangera The Promise, l’any passat amb Christian Bale.

Amb quins directors ha connectat més?
Acostumo a connectar bé amb els directors. En teatre amb el Flotats, Josep M. Mestres, John Malkovich… i ara amb la Carme Portaceli. I amb l’Abel Folk tampoc no treballo malament!

Les pel·lícules Havanera, 1820, Monturiol, el senyor del mar, El llarg hivern o El coronel Macià són aportacions a la nostra història més directa i grans contribucions al cinema en català. Se sent còmode en aquests tipus de filmografia que recupera la història.
Molt! La major part dels meus coneixements sobre la història del món provenen de les pel·lícules que he vist, per tant crec que la importància del cinema històric és capital per a la cultura de la població.
L’experiència en la pel·lícula que ha codirigit, Xtrems, com la valora?
Dirigir una pel·lícula és com pintar un enorme quadre en què els colors són totes les persones que conformen l’equip que has aconseguit reunir per fer la pel·lícula. És una feina extraordinàriament plaent i dura al mateix temps.

Quin moment viu el món escènic en català actualment? Podem parlar d’una certa indústria o no?
Jo crec que pel que fa a capacitat de producció estem probablement en un dels millors moments de la història recent. Tenim moltes sales, moltes empreses productores, sobretot públiques. Tenim bons professionals amb nivell i amb formació suficient per tenir una base de producció extraordinària.
Quines són les coses que es produeixen, amb quins criteris s’apliquen les inversions, això sempre és discutible; depèn de les persones que ocupen els càrrecs a cada moment. Com a base industrial jo crec que està en un dels millors moments.

Continua sent molt difícil viure d’actor? Caldria més suport de les institucions i més consciència del públic per impulsar les produccions pròpies?
Sempre ha estat molt difícil viure d’aquest ofici. Jo crec que és una feina que té el problema que tenen totes les feines piramidals, en què hi ha elits i bases majoritàries. Les elits ho tenen bé, existeix un grup d’actors punters que viuen correctament, sense gaires problemes, però hi ha una gran base de molts actors i molt bons que tenen enormes dificultats per tirar endavant.
Jo crec que hi ha una feina que no hem sabut fer, que és ampliar la nostra base de nous públics. No hem aconseguit interessar a una base àmplia de la població. Calculo que els consumidors habituals de cultura amb sort no passen del 5% de la població. No hem sabut com fer-ho. Aquí hauríem de treballar-hi tots, institucions, empresaris, treballadors… Tothom hauríem de treballar per aconseguir interessar a un nombre més gran de persones.

El mercat internacional obre noves possibilitats a les produccions catalanes i espanyoles?
De moment continua sent bastant excepcional treballar amb produccions internacionals des d’aquí. Coses que neixin aquí i que es venguin a fora pràcticament no n’hi ha. Hi ha algunes produccions que venen de fora per rodar o buscar persones d’aquí, però continua sent un fet bastant excepcional, no podem considerar que això sigui una norma.

Què aconsellaria a un actor o una actriu que comença?
Li aconsellaria que es prepari molt, sobretot pel que fa a formació tècnica, que és una cosa que a vegades es menysprea en aquest ofici nostre i és un error. Tècnicament, que es prepari molt bé i que s’ho pensi molt abans de dedicar-se a això, perquè no és fàcil fer una carrera en aquesta professió.

Quina és la relació que manté amb Alella? Se sent a gust al Maresme?
Alella, i que em perdonin els altres, és el millor poble del món i està en la millor comarca del món, que és el Maresme. Hi estic molt bé, m’agrada molt viure a Alella, m’agrada molt el clima, m’agrada molt el paisatge i em sento molt ben tractat i molt ben acollit. Evidentment estic a la disposició dels alellencs i de les seves autoritats per fer tot allò que creguin necessari que jo hi participi. Estic molt feliç vivint aquí, fa molts anys que hi vivim i ens sentim com a casa.

Quin projectes té per a aquest any?
Ara estic assajant Jane Eyre al Teatre Lliure, dirigit per Carme Portaceli i amb l’Ariadna Gil i la Pepa López, entre d’altres, per estrenar a finals de febrer. A l’abril estrenaré a La Seca Diumenge, de Joan Brossa, dirigit per Hermann Bonnín, amb Àlex Casanovas i Àngels Bassas. A finals de maig Amors & humors, amb textos de Shakespeare i Cervantes al Teatre Romea, dirigit i interpretat per mi mateix amb el Pep Planas i la soprano Maria Altadill. És un concert, recital, conferència, representació amb música en directe… que vam estrenar al Festival de Temporada Alta de Girona.

Deixa un comentari