5 arrossos exòtics per a tota mena de plats
Pocs aliments són tan agraïts a la cuina com l’arròs, ja que a través dels diferents tipus que existeixen podem preparar infinitat de combinacions. És un aliment tan universal i versàtil que permet fer plats tradicionals però també exòtics, en funció dels ingredients que l’acompanyin. Per fer que els nostres plats siguin una mica diferents i tinguin sabors i textures noves, no cal introduir ingredients o aliments costosos i difícils de trobar. Només cal que ens decantem per les diferents variacions d’un mateix producte bàsic com, en aquest cas, l’arròs.
Arròs basmati
Aquesta varietat de gra llarg es conrea i recol·lecta al peu de l’Himàlaia. El seu nom en urdú vol dir «fragant», ja que en cuinar-lo desprèn una intensa aroma característica. Se’l coneix com a «el príncep dels arrossos» per la gran consistència dels seus grans i pel seu delicat gust ametllat. Tot i que es cou amb rapidesa, és aconsellable deixar-lo un temps en remull perquè la substància responsable de la seva fragància no escapi durant el cuinat. Com que li costa absorbir els sabors, accepta molt bé les espècies acres i les receptes generosament condimentades. És perfecte per acompanyar els curris o com a guarnició.
Arròs tailandès
Es conrea a Tailàndia i se’l coneix també com a arròs gessamí. Es caracteritza per ser un gra llarg, gairebé translúcid i molt aromàtic. Abans de cuinar-lo és aconsellable rentar-lo en aigua freda per treure’n l’excés de midó. Es pot servir com a acompanyament de qualsevol plat, simplement bullit o cuit al vapor, sense condiments o amanit amb un rajolí d’oli d’oliva, i sal i pebre al gust. També s’utilitza per a saltats i en una gran varietat d’amanides.
Arròs negre o Venere
És un arròs integral d’un intens color negre que es torna porpra un cop cuit. Procedeix de la Xina, on se’l coneix com a «arròs prohibit», ja que antigament estava reservat per a l’emperador i la seva família. De gra curt, perfumat i poc glutinós, necessita una cocció llarga. Se sol emprar per acompanyar plats de peix o marisc, però també dona molt de joc a la cuina vegetal. El seu sabor, una mica dolç, casa molt bé amb postres i hortalisses.
Arròs vermell
Aquesta variant també és originària de la Xina. La seva pigmentació natural li atorga un color vermell molt característic. És ric en nutrients, ja que només es comercialitza integral. Hi ha arrossos vermells molt diversos, de gra curt o llarg, però tots amb un sabor intens. Un cop cuits es tornen tous i cruixents alhora i adquireixen un gust peculiar de fruita seca. Com qualsevol altre arròs integral, és perfecte per elaborar amanides, guarnicions calentes, saltats i guisats.
Arròs Arborio
Juntament amb l’arròs Carnaroli i el Vialone Nano, és un dels tipus d’arròs italià utilitzats per a l’elaboració del risotto. Prové del municipi d’Arborio, a Vercelli (Itàlia) i és un arròs molt fi i de gran qualitat. Els seus grans rodons són molt porosos i d’una textura esponjosa, de manera que poden absorbir molt líquid durant coccions llargues sense endurir-se. Durant la cocció allibera fàcilment el midó, cosa que li dona una consistència cremosa, ideal per a risottos i plats amb bolets. Un altre dels seus usos més típics és l’arròs amb llet.
Redacció La Clau