La qualitat assistencial sociosanitària
Centrant el tema de la qualitat d’un servei assistencial en les persones, podem establir uns paràmetres que permeten avaluar-la:
- Fiabilitat en la forma i en el termini de donar el servei.
- Capacitat de resposta davant les necessitats assistencials.
- Confiança en les persones que atenen el servei en tots els àmbits d’actuació (competència, cortesia, credibilitat).
- Empatia, facilitant i simplificant l’accés al servei, i comprensió i coneixement dels problemes i necessitats de cada assistit.
- Elements tangibles, tot el que envolta la prestació del servei; l’aparença de les instal·lacions i de l’equip, l’aspecte del personal.
La qualitat assistencial, a part d’haver de complir amb aquests atributs, està molt lligada a l’ètica com a base del comportament de les persones que presten el servei. En l’activitat sociosanitària es sorgeixen qüestions molt personals i íntimes que deixen les persones molt vulnerables a qualsevol abús.
La bioètica estableix quatre principis que orienten per al bon comportament personal i el correcte exercici professional.
Principi de no maleficència. El primer és no fer mal. És necessària una correcta preparació i una certa habilitat en les cures físiques, però també en les cures afectives. - Principi de beneficència. Es tracta de l’obligació moral de fer el bé a la persona que s’atén, preocupar-nos pel seu bé posant interès en la seva cura.
- Principi d’autonomia. L’autonomia és la capacitat d’autogovernar-se, de triar lliurement. I en virtut d’aquesta capacitat que tota persona té, aquest principi obliga el cuidador a respectar els valors i opcions personals de cada individu en aquelles decisions bàsiques que li pertoquen.
- Principi de justícia. Ens obliga a tractar tothom per igual, a no discriminar ningú per cap raó.
Seguir aquests valors garanteix una bona actitud davant les necessitats de les persones a assistir.
Asisted
