Temps de calçotades
Els calçots s’han de coure sempre amb molta flama, si pot ser feta amb sarment de vinya (les petites branques que surten de la poda dels ceps); sabrem que estan a punt quan s’ennegreixen per efecte de les flames i «suen», i quan emeten unes petites (i sorolloses) bombolles es treuen del foc, s’emboliquen amb paper de diari perquè conservin l’escalfor i es posen en racions individuals, servides damunt una teula de fang. La manera tradicional de menjar-los és amb les mans: primer despuntant la primera capa ennegrida de la ceba, després sucant el calçot en salsa romesco, i per últim ficant-lo a la boca mirant al cel.
El menú d’una bona calçotada té per primer plat els calçots sucats en salsa de romesco, un segon plat a base de botifarra amb mongetes seques o carn de xai i carxofes a la brasa, i de postres alguna fruita del temps. Tot el dinar calçotaire es rega amb vi negre i cava, servits en porró.
Redacció La Clau