Màgic Andreu
Francesc Andreu Sabadell és el nom real del Màgic Andreu, el conegut il•lusionista i mag que es va fer famós gràcies al seu estil inconfusible que barreja màgia i humor. Tot i que va descobrir la seva vocació una mica tard, la seva passió el va empènyer i aviat va començar a fer actuacions a diversos llocs, fins que l’èxit dels seus espectacles el va dur a participar a diverses televisions. Els seus programes televisius, La màgia màgica del Màgic Andreu i Això és massa, li van donar una gran projecció i van consolidar la seva forma tan personal de fer màgia, interactuant amb el públic i fent servir l’humor en els seus jocs i trucs. També ha publicat el llibre La magia que tú puedes hacer (Martínez-Roca). L’any 2002 va crear la seva pròpia ONG Somriures sense fronteres, amb l’objectiu de portar il•lusió als nens i nenes que pateixen malalties.
Quan va començar a fer màgia i per què?
Em vaig iniciar al 1979. Tot va ser una casualitat. Tenia dues professions; a l’hivern feia classes d’esquí, i a l’estiu, com a ensinistrador de gossos, regentava una escola canina a Cardedeu.
Un dia, un company em va visitar a l’escola i vàrem anar a dinar. A l’hora de les postres em va fer un parell de jocs de màgia molt senzills, però van penetrar tant en mi, que aquest va ser el primer dia de la resta de la meva vida.
Quins són els seus referents en el món de la màgia?
Carl Ballantine (EUA 1917-2009); va morir als 92 anys, en actiu, i efectuava un espectacle en el qual cap joc li sortia bé. Per fer això cal ser molt bon mag.
Avui en dia segueix sent el meu referent
Un dels trucs pot fallar, per molt que l’hagi treballat el mag? Què es fa aleshores?
En aquest món tot està exposat a un error. Sempre cal tenir un pla B, i quan el tinguis hauràs solucionat el problema.
L’experiència televisiva li va suposar molta projecció. A la televisió és més difícil fer il·lusionisme?
En l’època en què vaig començar, només hi havia dos canals de televisió; això vol dir que més del 50 % de l’audiència veia el meu xou. Ara les audiències han de repartir-se en una multitud de canals, i això fa que hi hagi una gran dificultat per arribar a gairebé tothom. Pel que fa a la dificultat de la televisió, aquesta recau en què la teva audiència és un objectiu negre (la càmera). I tot i així, has d’actuar com si tinguessis un públic real. A més el ritme d’actuació ha de ser més actiu i trepidant, ja que el temps a la televisió és diferent al de fora d’aquest àmbit.
En directe, saber connectar amb el públic és indispensable. Quan mira algú, ja sap si és la persona adequada per participar en el truc?
Saber connectar amb l’audiència és vital i molt important. A més has de triar per a cada joc l’espectador adequat, ja que un error podria significar un desastre. En paral·lel a la seva trajectòria de mag ha desenvolupat molta feina solidària, per exemple per millorar la situació dels nens que estan malalts. Fa 54 anys que cada dijous exerceixo voluntariat com a mag a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, a la segona planta d’Oncologia i Hematologia Pediàtriques, col·laborant amb el Dr. José Sánchez de Toledo. Des de fa uns quants anys, durant 5 mesos a l’any visc a Katmandú (Nepal), reinserint nens/es que viuen i dormen als carrers, aspirant productes derivats de la cola i en absoluta pobresa. També col·laboro durant tot l’any amb l’Escola Nepal Catalunya School, en la qual tinc apadrinats 14 nens. La meva ONG, a la qual va derivar tot el meu voluntariat i de la qual sóc president fundador des del 2002, es diu Somriures Sense Fronteres.
Què li ha aportat com a persona aquesta activitat solidària?
Després de tants anys de solidaritat, no crec que aquesta hagi d’aportar-me res. Ho faig per convicció i il·lusió i crec que tots hem de donar el millor de nosaltres. Tot i que la majoria de la humanitat, malauradament, vetlla només pels seus propis interessos.
Creu que la màgia i l’humor han d’anar entrellaçats?
No. Hi ha d’haver mags seriosos i mags còmics. Sempre he dit que en aquest ramat del Senyor hi ha mags, maguitos i cagamandúrries. L’important és tenir clar la teva psicoestètica a l’hora d’efectuar el teu xou (psicoestètica és la relació que té la teva personalitat, dicció, indumentària, gesticulació, etc., amb la teva personalitat).
On estarien els nous reptes de la màgia i l’il·lusionisme actualment?
En aquests moments del partit (com diu una vella amiga), els vaig deixar enrere. Ara ha arribat el moment de gaudir, divertir-me i seguir fascinat per la màgia. Ja que tot el que tinc i sento en el meu cor i la meva ànima l’hi dec a Ella, LA MÀGIA.