Vilassar de Mar per la Independència

Amb quina finalitat neix Vilassar de Mar per la Independència?
L’objecte de l’ANC és “la conscienciació i la mobilització” de la majoria de la població de Catalunya, i en particular de Vilassar de Mar, perquè es pugui aconseguir, de forma pacífica i democràtica, la independència de Catalunya. L’objectiu principal és formar una majoria al Parlament de Catalunya que encomani al Govern de la Generalitat la convocatòria d’un plebiscit d’autodeterminació nacional sota garanties internacionals, i si el poble català s’hi pronuncia favorablement.

Quines activitats ha realitzat fins al moment?
Hem liderat i participat en diferents actes promocionals i reivindicatius de la independència: Marxa de Torxes, punts informatius al carrer, Caravana per l’Estat Propi o la presentació oficial de Vilassar de Mar per la Independència. Actualment, estem preparant un acte ludicoreivindicatiu per a la Festa Major de Vilassar de Mar i en l’àmbit nacional s’està preparant una Marxa per la Independència, d’abast nacional, que començarà el 24 de juny i acabarà l’11 de setembre, confluint a Barcelona en una gran manifestació.

Quins són els objectius que es planteja en un futur?
Promocionar de forma activa la independència de Catalunya. L’objectiu principal de l’ANC és crear una xarxa social prou important per forçar els nostres governants a seguir el camí de la independència. Només necessiten una empenta per ser valents i afrontar el nostre camí. No hem d’oblidar un dret democràtic bàsic, reconegut en el Tractat de les Nacions Unides, com és el dret d’autodeterminació.

La relació amb l’ANC com es vertebra? Quin és l’encaix amb d’altres assemblees del Maresme?
Totes les assemblees territorials som delegacions de l’ANC i tenim previstos mecanismes de coordinació amb els òrgans de l’Assemblea Nacional. A més, al Maresme hem format una territorial d’àmbit comarcal, que és de les més actives del país, que es reuneix un cop al mes. Aprofito per comentar que també hi ha assemblees sectorials: des de joves fins a esportistes, passant per enginyers o juristes… per la independència.

L’independentisme, en l’àmbit polític, més aviat ha mostrat desunió. La seva proposta parteix de la societat civil i vol ser un nou toc d’atenció als polítics?
Precisament, l’Assemblea Nacional Catalana com a societat civil vertebra la transversalitat política. L’ANC de Vilassar de Mar la formem gent, a títol personal, de diferents colors polítics. La gràcia precisament és aquesta, la societat civil està demostrant com gent d’ERC, SI, CIU, CUP i apolítics es poden posar d’acord amb un objectiu comú: la independència. El sistema polític és pervers, ja que els vots al final es converteixen en diners, ja sigui per la designació de càrrecs públics o per la subvenció econòmica dels partits. Renunciar a les lletres dels partits, fa disminuir la publicitat mediàtica que a la llarga són menys vots. Qui està disposat a perdre la feina?

En aquests moments, la prioritat per resoldre la situació econòmica fa més difícil parlar d’independència?
La independència en sí només té una dificultat: el reconeixement com Estat Propi per part de la resta dels estats del món. La crisi fa que els catalans notem, més que mai, la falta de finançament i d’inversió a Catalunya, tot allò que ens havien promès, a Espanya s’ho han malgastat tot, i ara ja no tenen diners per a les inversions pendents.

Per altra banda, Espanya sense la nació catalana, Catalunya, tindria un dèficit fiscal del 14%, i amb un atur estructural superior al 16%. Aquest indicadors podrien fer enrarir la situació a Europa, si ara és especialment preocupant, la independència de Catalunya obligaria a una intervenció política d’Europa a Espanya. De totes maneres, és molt fàcil, qui ha d’ajudar a Espanya és Europa, i no Catalunya. Catalunya ha de contribuir com qualsevol altre país, i limitant el percentatge de dèficit fiscal.

En un referèndum veuen viable que una majoria votés  sí a la independència?
No ens hem d’enganyar, i encara hi ha molta feina per fer. Personalment penso que hi ha tres grups de No independentistes: Catalans federalistes, que per algun motiu, tenen por, o desconeixement, o desconfiança en el que podria passar. En aquests s’ha de fer un esforç pedagògic i de convenciment.
Població d’immigrants, que generalment es mantenen al marge de tota acció política. Aquests poden ser especialment sensibles a la nostra causa, ja que moltes vegades vénen de països amb situacions econòmiques delicades.
Espanyols antiindependentistes, que creuen que nosaltres els independentistes som antiespanyols, i tot el contrari. Volem ser uns bons veïns, tan sols volem poder decidir el nostre camí.
El més important és que amb el temps es vagi ampliant la base social independentista, i que quan es convoqui un referèndum oficial poguem assegurar una majoria favorable, i un alt nivell de participació que satisfaci sobradament els requeriments de la comunitat internacional.

L’independentisme està més posicionat que mai en el context social. És per raons econòmiques potser?
Les raons són totalment transversals, la falta de respecte per la nostra cultura i llengua, la residualització sistemàtica del nostre país en totes les decisions polítiques, la falta de respecte al nostre parlament i al nostre dret democràtic (estatut, immersió lingüística, prohibició de les “corridas taurinas”…). Raons econòmiques? Aquestes són més que evidents, però el realment greu és la falta de respecte permanent.

Quin és el seu posicionament en la polèmica de les banderes que s’ha viscut darrerament?
És molt clara, nosaltres demanem que els símbols nacionals espanyols es retirin amb el màxim respecte dels nostres consistoris. No és legítim imposar els símbols.