XXV Tiana Antica 2025. Festival de Música Antiga

XXV TIANA ANTICA 2025 “25 anys difonent segles d’història de la música”

Tota la informació i venda d’entrades a http://www.visigodia.org/wp/

P R O G R A M A C I Ó :

DIVENDRES 6 de juny a les 20 h:

SESSIÓ DE NIT – CONCERT INAUGURAL a la  SALA ALBÉNIZ – CASAL DE  TIANA. 
Música barroca. DELIRIUM MUSICA – Delirios.
Beatriz Amezúa, violí
Rocío López, violoncel
Inés del Rio, corda polsada
Juan Portilla, flauta i direcció artística

NOTES AL PROGRAMA
“No todos sentimos el delirio, pero muchas veces nos acercamos a él. La diferencia estriba entre quien se instala en el delirio y quien, aproximándose a él, conserva aún la capacidad para corregirse” (Carlos Castilla del Pino, silla Q de la Real Academia Española. San Roque (Cádiz), 1922-Castro del Río (Córdoba), 2009. El delirio, un error necesario)”

Miguel de Cervantes, a la seva obra mestra Don Quixot de la Manxa, descriu una aventura plena de deliri, però que acaba amb Alonso Quijano del tot assenyat. Així ho reflecteix l’epitafi que li escriu el batxiller Sansón Carrasco per a la seva tomba.

“La celebració del quart centenari de la mort de Cervantes va ser el motiu que ens va empènyer a tirar endavant un projecte que deixés ben clara la gran influència que van tenir les danses del sud d’Europa —com les folies, les jàcares, les cercaviles, les sarabandes, les xacones i moltes altres— en el desenvolupament dels nous corrents artístics del vell continent.”

“[…] Fue esta danza la que bailó Don Quijote en Barcelona, en casa de don Antonio Moreno.” (Cecilio de Roda: Los instrumentos músicos y las danzas. Las canciones. Conferencias dadas en el Ateneo de Madrid, los días 1 y 13 de mayo de 1905 con ocasión del tercer centenario del Ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha. 1905.)

La recerca —sempre debatuda al llarg de la història— d’un espectacle total, on poesia, música i dansa s’uneixin per exaltar les passions, va portar a assemblar el discurs musical a la manera de declamar i recitar. La música es posava al servei de la paraula, i els personatges expressaven les seves emocions de manera efusiva, gairebé teatral.

Aquesta manera de donar forma sonora a paisatges bucòlics d’una Mediterrània idíl·lica —poblada de pastors, déus i nimfes— va impregnar la nova música culta europea amb aires populars: ritus, gaites, bordons i guitarres; ritmes obstinats, compàs ternari i jocs d’hemiòlies.

DELIRIOS
Tarquinio Merula (1595-1665)
“Canzoni overo sonate concertate per chiesa e camera… Libro terzo, opera duodecima” Venezia, 1637.
Canzon La Cattarina

Bartolomé de Selma y Salaverde (ca.1595-ca.1638)
“Primo libro de canzoni, fantasie & correnti” Venice, 1638.
Canzon XX

Giovanni Paolo Cima (c. 1570 – 1630)
Concerti Ecclesiastici (1610).
Sonata à 2

Jacques-Martin Hotteterre (1674–1763)
Sonata a trío op. 3 No. 3 en si menor

Giovanni Paolo Cima (c. 1570 – 1630)
Concerti Ecclesiastici (1610)
Sonata à 3

Giovanni Battista Fontana (1571 – 1630)
Sonate a 1, 2, 3 (1641)
Sonata sesta

Georg Friedrich Haendel (1685-1759)
Sonata a trío en fa mayor HWV 389
Larghetto
Allegro
Adagio
Allegro
Allegro

Georg Philipp Telemann (1681-1767)
Sonata en trío en la menor TWV 42:a4
Largo
Vivace
Affecttuoso
Allegro

TRAJECTÒRIA PROFESSIONAL
Delirivm Musica és un grup especialitzat en música barroca fundat l’any 2007 pel seu director, Juan Portilla. Ha estat reconegut amb el 1r premi al millor grup barroc als Premis GEMA tant el 2018 com el 2020.

Entre els seus projectes més destacats hi trobem espectacles com Domenico Scarlatti. Mites i ombres (música i teatre d’ombres), De Profundis (monogràfic sobre Charpentier), i Danses per a dues reines (encàrrec de Patrimoni Nacional). En l’àmbit discogràfic, han publicat quatre treballs: Delirios (2016), Sacri Profanis (2019), i King (2023), entre d’altres.

Delirivm Musica ha actuat en escenaris i festivals de gran prestigi tant a nivell nacional com internacional. Destaquen la Fundació Juan March de Madrid, el Festival Internacional de Música Antiga de Peníscola, el Festival de Música Antiga de Panamà, Música Antiga Madrid (MAM) i el Festival Internacional d’Art Sacre de Madrid (FIAS).

També han participat en esdeveniments com el Festival Internacional de Santander (FIS), Música Antiga Santander (MAS+), les Acadèmies i Música de Saló de Patrimoni Nacional, el Festival Música Antiga Aran Madrid, i diverses setmanes de música antiga com les de Logronyo, Estella, Úbeda i Baeza, i la Setmana de Música Religiosa de Conca (SMRC), entre molts altres.

DISSABTE 7 de juny a les 11.30 h:

SESSIÓ MATINAL – RESIDÈNCIA SANT CEBRIÀ – Audició exclusiva per als residents.

Música polifònica del Renaixement.

QVINTA ESSENÇIA – Del Cel a la Terra

DISSABTE 7 de juny a les 12.30 h:

SESSIÓ MATINAL –  SALA ALBÉNIZ – CASAL DE TIANA – Concert familiar
Música del Renaixement

CAYRELES – So el Encina
Daniela Duarte, cantant i actriu
Cristina Sales, actriu
 Jaime González-Sierra, organista i actor
Ana Nicolás, directora musical i percussionista
María Villarejo, directora d’escena

SO EL ENCINA.  Concert familiar que, amb molt d’humor, ens explica les peripècies d’una música del segle XV per evitar el dot del convent. En el seu camí, haurà de superar proves ben difícils… i ben divertides!

A través de la seva aventura descobrim instruments com la percussió, l’orgue positiu o la vihuela de mà, mentre sona música renaixentista i es presenten peces del Cancionero Musical de Palacio com Comer y beber, Dale si le das o la mateixa So ell encina.

Un espectacle que ens fa riure, emocionar-nos i, sobretot, pensar.

Què passaria si sabéssim que moltes cançons anònimes podrien haver estat escrites per dones? I si la cultura popular i la culta estaven més barrejades del que ens pensem?

So el Encina dona visibilitat a les dones artistes del passat, a la riquesa lingüística dels regnes peninsulars i a la importància de les tradicions orals com a font de coneixement.

Amb un format interactiu on el públic esdevé un personatge més, aquest espectacle fusiona música antiga, teatre de text i objectes.

El resultat? Una experiència vibrant, divertida i didàctica.

Els intèrprets són brillants: la Maria et roba el cor, la veu de la Daniela és pura dolçor, en Jaime és encantador i l’energia de l’Ana amb els seus instruments és inacabable.

So el Encina no només t’ho fa passar bé: et convida a repensar la història per transformar el futur en una realitat més justa i diversa.

DISSABTE 7 de juny a les 19 h:

SESSIÓ VESPERTINA – SALA ALBÉNIZ – CASAL DE TIANA
Música polifònica del Renaixement.
QVINTA ESSENÇIA – Del Cel a la Terra.
Un viatge musical entre el diví i l’humà

Èlia Casanova, soprano
Hugo Bolívar, alto
Albert Riera, tenor
Pablo Acosta, baix

DEL CEL A LA TERRA
Aquest programa de concert ofereix un recorregut musical que connecta el diví i l’humà, amb la polifonia del Renaixement com a fil conductor. Les obres sagrades de Tomás Luis de Victoria, amb la seva profunditat espiritual, es fonen amb peces profanes del Segle d’Or espanyol, creant un contrast entre l’exaltació celestial i la riquesa de la vida terrenal. Des de la serenitat celestial de la música religiosa fins a la vivacitat de les composicions terrenals, el concert ens submergeix en una experiència sonora que reflecteix la complexitat i bellesa del Renaixement espanyol.

EL CONCERT
Primera part
Tomás Luis de Victoria (1548-1611)

Ave Maris Stella
Missa Ave Maris Stella
– Kyrie
– Sanctus/Benedictus
– Agnus Dei

Segona part
Pedro Guerrero
¡Oh, más dura que mármol a mis quexas!

Francisco Guerrero
Si tus penas no pruevo

Antonio Cebrián
Lágrimas de mi consuelo

Anònim
Hermosa Cathalina

Cristóbal de Morales
Si no os uviera mirado

Juan Vásquez
¡O dulce contemplación!

NOTES AL PROGRAMA
¿Qué sentís, corazón mío? Qvinta Essençia s’endinsa en la interpretació de la polifonia del Renaixement allunyant-se del camí de l’ortodòxia. Les seves interpretacions es caracteritzen per l’abundància de detalls i colors, en un diàleg on cada una de les quatre veus troba el seu lloc en el conjunt per a fer que l’expressió del text i de la música se situïn el centre de tot.

Qvinta Essençia ha format part de la programació d’alguns dels festivals més importants d’Espanya i Europa: Oude Muziek, Festival de Montfaucon, Day of Early Music de Lieja, Palau de la Música Catalana, Festival Internacional de Santander, Barcelona Llums d’antiga, Fundación Juan March en Madrid, Festival de Música Barroca d’Albacete, Murcia Músicas Históricas, Festival de Música Barroca del Puerto de la Cruz en Tenerife, Sagunt in Excelsis, Festival de la Ribagorza, Festival Renaixement en València, Festival de Música Barroca de Vélez Blanco o Festival de Música Antiga dels Pirineus.

En el 2019 va veure llum el seu primer projecte discogràfic dedicat íntegrament al primer llibre de madrigals de Luca Marenzio. Han enregistrat juntament amb Capella de Ministrers el programa “Germanies“, i en el 2023 va presentar “El sentir de mi sentido“, un nou projecte discogràfic dedicat a la música i la poesia del Segle d’Or, i va enregistrar la banda sonora de “Teresa“, pel·lícula de la directora Paula Ortíz.

Acaben de publicar “Magdalene”, un nou CD dedicat a la figura de Maria Magdalena.

DIUMENGE 8 de juny a les 12.30:

 SESSIÓ MATINAL – SALA ALBÉNIZ – CASAL DE TIANA
Música Barroca.

MIGUEL BONAL – Del silenci a l’emoció.
Un recorregut per la història de la viola da gamba

MIGUEL BONAL. viola da gamba

L’emoció és en tot allò que fem, que veiem i sentim, i som capaços d’assimilar com un record, que guardem en el més profund de el nostre ésser. Així és com jo concebo tantíssim patrimoni cultural que ha arribat fins a nosaltres, fruit de la genialitat, dedicació i voluntat de preservar i llegar de nombroses persones al transcórrer dels anys.

Del silenci a l’emoció, dins del discurs sonor, en representa la importància del silenci a la paraula, amb la intenció de crear una emoció capaç de perdurar a la memòria de les persones. Un silenci previ a la paraula, la originarà d’una manera esclatant, i un silenci posterior farà que cada persona la faci seva.

Ja al Barroc existia tot un ventall de sensacions i emocions que la música era capaç de reproduir i, en gran mesura, en aquest període la viola da gamba té un paper fonamental, ja que serà l’instrument que millor imiti la veu humana. Marin Mersenne a la seva Harmonia Universell (1637) afirma que la viola imita la veu en totes les modulacions ja que l’arc té un traç gairebé tan llarg com l’hàlit normal d’una veu, i la mà del pal reprodueix bells trins i carícies, representant el port i l’encant.

Altres teòrics i intèrprets defensaran la seva pràctica, desgravada greument per les pretensions del violoncel, i la família del violí en general, com és el cas d’Hubert le Blanc, que publica l’any 1710 el seu tractat: Défense de la basse de viole contra les entreprises du violon et les prétentions du violoncelle.

Aleshores, ens trobem davant d’un instrument la sonoritat del qual és clarament afí a la naturalesa humana, on silenci i emoció són compartits. Miguel Bonal

PROGRAMA

I
Tobias Hume (1569-1645)
First book of Ayres
A Souldiers Galliard, LovesFarewell

Georg Philipp Telemann (1681-1767)
Fantasía nº 6, TWV 40:31

II

Karl Friedrich Abel (1723-1787)
Manuscrito Drexel 5871
Andante
Allegro
Minueto

Marin Marais (1656-1728)
Deuxième livre de pièces de viole
Les voix humaines

Georg Philipp Telemann
Sonata para viola sola, TWV 40:1
Andante-Vivace

III

Karl Friedrich Abel
Manuscrito Drexel 5871
Arpeggiata

Johann Sebastian Bach (1685-1750)
Suite para violonchelo nº 2, BWV 1008
Prelude
Allemande
Courante
Sarabande
Minuet
Gigue

Georg Philipp Telemann
Fantasía nº 11, TWV 40:36

MIGUEL BONAL
Nascut a Saragossa, inicia els seus estudis musicals amb el piano a una edat molt primerenca, i més endavant, a 7 anys, ingressa al Conservatori Professional de Música de Saragossa per començar els estudis de viola de gamba amb Fernando Marín. Actualment, cursa els estudis superiors de viola de gamba i violoncel barroc amb Emmanuel Balssa a l’ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya). Entre les seves actuacions destaquen la seva participació en el XX Festival de Música Antiga de Tiana, al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya, al Festival Espurnes Barroques i al Parlament de Catalunya, així com a la seva ciutat natal, on va tocar durant el lliurament dels Premis Peón l’any 2014. Ha estat becat pel curs “Joven Música Antigua” celebrat a Guadalaviar (Terol) i per la 9a Académie Européenne de Musique Ancienne, celebrada a Vannes, França, el 2018. Recentment, ha guanyat el Primer Premi en el Concurs de Joventuts Musicals d’Espanya (98a convocatòria), en la modalitat de música antiga, el Premi del Festival de Música Antiga d’Úbeda i Baeza, i el Prize Certificate de l’EMCY (European Union of Music Competitions for Youth), a més del Primer Palau, on va obtenir el Segon Premi, el Premi de Catalunya Música i el Premi de la Crítica.

DISSABTE 8 de juny a les 19 h

SESSIÓ VESPERTINA – CONCERT DE CLOENDA – SALA ALBÉNIZ – CASAL DE TIANA.
Música Barroca.

COR MADRIGAL – ORQUESTRA BARROCA CATALANA.
Dixit Dominus de Händel & Magnificat de Vivaldi
Dixit Dominus, Magnificat i la llum del barroc italià

Marta Mathéu, soprano
Oriol Rosés, contratenor
Pere Lluís Biosca, direcció

PROGRAMA
Georg Friedrich Händel (1685-1759)
Concerto grosso en Si b major, Op. 6 No. 7 HWV 325
Largo
Allegro
Largo e piano
Andante
Hornpipe

Antonio Vivaldi (1678-1741)
Magnificat, Rv 610
Magnificat anima mea Dominum
Et exultavit spiritus meus
Et misericordia ejus
Fecit potentiam
Deposuit potentes
Esurientes implevit bonis
Suscepit Israel
Sicut locutus est
Gloria patri

Alessandro Scarlatti (1660-1725)
Concerto grosso No. I en Fa menor
Grave
Allegro
Largo
Allemande (Allegro)

Georg Friedrich Händel
Dixit Dominus
Dixit Dominus
Virgam virtutis tuae
Tecum principium
Juravit Dominus
Tu es sacerdos in aeternum
Dominus a dextris tuis
Judicabit in nationibus
De torrente in via bibet
Gloria Patri et Filio

DIXIT DOMINUS, MAGNIFICAT I LA LLUM DEL BARROC ITALIÀ
Aquest concert ens submergeix en l’esplendor del barroc italià a través d’un recorregut vibrant i intens. D’una banda, el Dixit Dominus de Georg Friedrich Händel, compost el 1707 durant la seva estada a Roma, és una obra monumental que evidencia la fascinació del jove compositor alemany per l’estil italià. Amb només 22 anys, Händel es trobava immers en un ambient creatiu excepcional, envoltat de grans noms com Arcangelo Corelli i Alessandro Scarlatti, que exerciren una influència decisiva en la seva música. El Dixit Dominus, escrit per a cor, solistes i orquestra, és un autèntic prodigi d’intensitat i virtuosisme. Cada moviment presenta un ric ventall d’efectes expressius: des del poderós Dixit Dominusinicial, amb la seva força gairebé teatral, fins a l’atmosfera serena i contemplativa del Tecum principium, passant pel vertiginós Gloria Patri, en què Händel desplega tota la seva mestria en l’art del contrapunt.

Aquesta obra reflecteix no només el talent precoç de Händel, sinó també la seva capacitat d’adaptar-se i absorbir la tradició italiana, per després dotar-la d’un estil personal i inconfusible que marcaria les seves futures composicions sacres a Londres.

El Magnificat d’Antonio Vivaldi ens ofereix una visió diferent però complementària del barroc italià. Estructurat en diverses seccions breus i contrastants, aquesta obra combina la solemnitat del text litúrgic amb una escriptura vocal àgil i expressiva. Vivaldi, conegut per la seva gran habilitat en l’ús del color orquestral, juga amb la textura sonora per aconseguir moments d’una bellesa captivadora. Els diàlegs entre el cor i les veus solistes, així com l’alternança de passatges íntims i d’altres d’una força impactant, són una mostra clara del seu geni creatiu.

Completen el programa dos Concerti grossi d’Alessandro Scarlatti i Georg Friedrich Händel, dues figures fonamentals en l’evolució d’aquest gènere. Scarlatti, considerat un dels mestres del barroc napolità, va ampliar les possibilitats expressives del concerto grosso, dotant-lo d’un lirisme refinat i un ús dramàtic del contrast entre el grup de solistes (concertino) i el conjunt orquestral (ripieno). Els seus concerts estan plens de subtileses harmòniques i de jocs dinàmics que, més enllà de l’estructura formal, es converteixen en veritables diàlegs musicals.

Händel, per la seva banda, va portar el concerto grosso a una nova dimensió internacional, especialment a Londres, on va integrar l’esperit de la música anglesa amb la tradició italiana. Els seus Concerti grossi, op. 6, són exemples paradigmàtics d’equilibri i grandesa, amb una escriptura instrumental que alterna moments de virtuosisme brillant amb passatges d’una gran profunditat emocional. Si Scarlatti aporta el refinament líric, Händel n’expandeix el potencial dramàtic i monumental.

Aquest diàleg musical entre tradició i innovació, esdevé el fil conductor d’aquest programa, on cada obra ens convida a redescobrir el poder captivador del barroc europeu. Prepareu-vos per viure una experiència única, on la llum del barroc brilla amb tota la seva intensitat i esplendor.

Pere Lluís Biosca

ORQUESTRA BARROCA CATALANA
L’Orquestra Barroca Catalana neix l’any 1993 amb la idea de divulgar i recuperar repertori dels segles XVII i XVIII. Els seus membres, majoritàriament residents a Catalunya, són músics especialitzats en interpretació històrica. El repertori interpretat, tant instrumental com operístic i religiós, és ampli. Es podria destacar la recuperació d’obres de Domènec Terradellas, Francesc Valls, Ferran Sor, Vicent Martín i Soler, Charles Desmazures, Alessandro Scarlatti, Angelo Ragazzi, Emanuele d’Astorga i Manuel i Josep Pla.

Del repertori interpretat cal assenyalar la missa Alma redemptoris Mater i el Concert per a fagot d’Anselm Viola, Stabat Mater i Salve Regina de Josep i Manuel PLa, el Magníficat, la Passió segons sant Joan i la Passió segons sant Mateu de Johann Sebastian Bach, les Vespres de la beata Verge de Claudio Monteverdi, el Te Deum de M. A. Charpentier, el Messiah de Georg Friedrich Händel, el Rèquiem de Wolfgang Amadeus Mozart, la Missa Nelson de Franz Joseph Haydn i el Concert per a violí en Re menor de Felix Mendelssohn.

Hi han treballat directors de prestigi internacional com Hiro Kurosaki, Daniel Reuss, K.F. Beringer Manfredo Kraemer, Carlos Mena, Olivia Centurioni, Paul Dombrecht, Barry Sargent, Charles Limouse, Eva Kollar, Simon Carrington, Helmut Breuer, Jordi Casas, Christophe Coin, entre d’altres, i han col·laborat com a solistes, Josep Borràs, Raquel Andueza, Marta Infante, Xavier Sabata, Jordi Domènech, Marta Matheu, Pau Bordas, Enric Martinez Castignani, Robert Expert, Michael Chance, Lluís Vilamajó, Lucy Crowe, Marianne Beate Kielland, David Wilson-Johnson i Thomas Walker.

Ha enregistrat i editat l’integral de la música religiosa de Josep i Manuel Pla, per a veu solista i orquestra. Premi Enderrock Classica 2011

L’Orquestra Barroca Catalana  organitza des de fa 9 anys la Temporada de Música Antiga a Sant Felip Neri ( Barcelona) sota el mecenatge de Girnet Internacional SL.

Rep el suport de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona.