Entrevista a Mariona Monrós, etòloga
Entrevista a Mariona Monrós, etòloga.
Mariona Monrós és directora de Natural Gos, llicenciada en Veterinària per la Universitat Autònoma de Barcelona, GPCert in Animal Behavior per l’European School of Veterinary Postgraduate Studies i màster en Anàlisi de Conducta per la Universidad Autónoma de Madrid. Practica l’esport caní que es coneix com a mondioring amb les seves gosses, amb tècniques de reforçament positiu, i ofereix formació per a professionals i esportistes canins arreu d’Europa.
“La principal feina dels etòlegs clínics és trobar quina és la causa del comportament de l’animal.”
Quina és la feina dels etòlegs?
Hi ha molts tipus d’etòlegs. L’etòleg clínic seria el veterinari que s’ha especialitzat en comportament, normalment d’animals petits (gat i gos). La nostra feina principal és trobar quina és la causa del comportament de l’animal. A vegades aquesta causa pot ser orgànica, com per exemple que l’animal reaccioni de forma agressiva perquè està sentint dolor, o conductual, quan ha après a comportar-se d’una determinada manera en funció de les experiències que ha tingut.
Fins a quin punt cal la implicació dels propietaris dels gossos per connectar amb l’animal i treballar en el seu comportament?
Absoluta. La gran majoria de vegades, el que fa el nostre gos ho fa perquè d’alguna manera li funciona. Si no canviem l’entorn (i el canvi passa la majoria de vegades per la modificació de rutines i més implicació dels tutors), és impossible que el nostre gos es pugui comportar diferent.
Hi ha protocols equivocats en el tractament envers els animals de companyia, com per exemple humanitzar-los?
Què és la humanització? Que els nostres gossos dormin al sofà? Això no és humanitzar-los; és que, com diu un eslògan famós, els gossos «no són tontos» i estan més còmodes al sofà que a terra. Moltes vegades qui parla d’humanitzar sap poc sobre conducta dels organismes, humans i canins. Tots els animals compartim la forma com aprenem i ens comportem. Conèixer la biologia de cada espècie ens ajuda, a més, a entendre perquè determinats organismes tenen unes necessitats o altres.
“Per fer feliç el nostre gos, hem d’ajudar-lo perquè pugui fer aquelles coses que el fan feliç. I aquestes coses poden canviar al llarg de la seva vida en funció del seu estat vital o de les seves experiències.”
Quines actituds creen infelicitat en els animals de companyia?
Totes aquelles que provoquin que el nostre animal vulgui escapar o evitar. També la manca d’activitats que veiem que el nostre gos busca activament o que, per la seva raça, edat, situació, li puguin ser necessàries. Per exemple, un gos jove, atlètic, necessita tenir la possibilitat de fer exercici físic, o sinó això afectarà el seu benestar. Un gos extravertit necessita tenir contacte social, i un gos més tímid, que se li respecti el seu espai.
Com s’aconsegueix la seva felicitat o benestar?
Ho he comentat en la resposta anterior. Tenim molt clar que per ser feliços hem d’evitar el patiment i les coses que fan patir. Així doncs, per fer feliç el nostre gos, hem d’ajudar-lo perquè pugui fer aquelles coses que el fan feliç. I aquestes coses poden canviar al llarg de la seva vida en funció del seu estat vital o de les seves experiències. També hi ha gossos que sembla que res no els faci feliços ni els agradi. Si és el cas, cal buscar l’ajuda d’un professional que ajudi les famílies d’aquest animal a trobar quines poden ser les seves motivacions.
En termes generals, la societat està cada cop més sensibilitzada que cal impulsar el benestar animal?
Sí, sens dubte, tot i que, com tot el que està relacionat amb els drets d’aquells que no tenen veu, ens queda molt de camí per davant.
Creu que les adaptacions de les lleis, en el tema del benestar animal, van per bon camí?
Sincerament, mentre quedin exclosos d’aquesta llei els gossos de determinats col·lectius, com els caçadors o els cossos de l’Estat, no. És com si tinguéssim ciutadans de primera i de segona.
En què consisteix l’esport caní del mondioring?
És un esport per a gossos molt específic i molt tècnic. Consisteix en proves d’agilitat, obediència i mossegada.
I l’ensinistrament per reforçament positiu?
En els esports de mossegada, per desgràcia, encara és molt freqüent que s’utilitzin tècniques aversives per aconseguir millors resultats. En el nostre grup treballem des del joc i la motivació i no utilitzem mètodes aversius amb els nostres gossos d’esport, ja que creiem que guanyar les competicions no pot ser a costa del benestar de l’animal. Aquesta manera de treballar ens ha fet guanyar reconeixement internacional i, en llocs com França, Itàlia, Portugal i fins i tot Noruega, ens han convidat per explicar la nostra forma de fer i millorar així la relació amb els nostres gossos d’esport.
Entrevista: Albert Calls